Mots amagats

M'agrada llegir els escrits que he anat abocant en llibretes i més llibretes fruit d'anys, uns quants, quan tenia moltes coses a dir-me: reflexions en moments especialment intensos sobre emocions viscudes, passions sentides... Alguns dels escrits d'aquest bloc es nodreixen d'aquest àmbit de tots els àmbits, el nostre particular univers creatiu.

Fullejant el passat de paper remot, revisito uns versos que vaig escriure fa un munt d'anys, quan apreníem poesia amb la memòria d'un plaer sublim. Jugàvem amb els mots i imaginàvem imatges, sensacions, atmosferes. Ara que els torno a llegir he evocat l'instant en què vaig escriure'ls i penso en tots els instants en què els he sentit. Mots amagats, secretament guardats. Un doll suau de mots que avui comparteixo amb vosaltres:

                                                                       "El jou

                                                             d'una feblesa

                                                         als ulls.

                                                  Minva la lluna

                                              dins del tàlem.

                                            Llisca una

                                           tebior,

                                           pupil·la avall.

                                            Un hàlit de llum

                                            en el mirall

                                               vacil·la.

                                                Oh amor

                                                  que amb ton

                                                        desig

                                                             secrets

                                                                       amagues"