Total de visualitzacions de pàgina:

1 de juliol del 2013

'La novel·la infinita'

Vaig descobrir Cortázar una tardor llunyana de la mà d'un gran mestre que va decidir impartir francès amb cançons, amb la passió d'erudit que sempre l'ha acompanyat pel llarg viatge del mestratge compromès. I és clar que seguíem el manual amb exercicis rutinaris. Era de compliment obligat. I és clar que fèiem l'examen corresponent on demostràvem els nostres coneixements ... Un tràmit inevitable, ens confessava, amb aquella complicitat de pacte incondicional entre mestre i alumnes delerosos d'art en tots els àmbits possibles . I és que sabíem que després de l''inevitable tràmit''començaven les classes de debò, la projecció de clàssics de cinema (Hitchcock, Wilder, Truffaut, Rommer...) i  la lectura de contes, una porta oberta que vam travessar per descobrir Lovecraft, Poe, Borges, García Márquez, Cortázar...

Cortázar, un dels seus preferits. Conservo Historias de cronopios y famas, surrealista, incisiva, apassionant. Un pas més, Rayuela, prosa, poesia, París, viatge literari en ordres diversos, Rocamadour, la Maga, la carta on aboca tristesa, amor, incertesa 'porque el mundo ya no importa si uno no tiene fuerzas para seguir eligiendo algo verdadero' Vaig llegir fa uns quants anys, una entrevista en un diari, no recordo el nom, que em va fer evocar, al cap dels anys, el mestre, el savi, l'artista. Tampoc recordo els autors de l'entrevista però si que en conservo els mots que vaig apuntar en un paper i que ara reprodueixo: 

'Quizás hay que ser demasiado artista para poder vivir permanentemente. De ahí no se deduce más que un amor a una vida imposible, que es la vida que uno no vive. Pero gracias a esa vida que no vive, uno está todos los días vivo'.

T'agraeixo el descobriment de Cortázar i els seus companys de viatge, t'agraeixo les classes magistrals de savi apassionat, orador, creador, perquè dia a dia, lectura a lectura, ens vas fer sentir vius.

De Rayuela, capítol 7, la veu inconfusible de l'autor. Toco tu boca...  

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada