Total de visualitzacions de pàgina:

3 d’octubre del 2013

Ben a pleret

Fa sis anys que ens coneixem. Recordo el primer dia molt especialment... Descobrir-nos... Un esguard blavíssim que em somreia i el dringar del teu alè damunt del meu pit.

Tens una veu melodiosa de ritmes i sons que van més enllà d'una imaginació sorprenent. I 'amb cada nota del teu nom', amb cada gest que sacseja l'aire, trenes un devessall de vida. M'agraden els teus mots menuts que inventes d'una revolada. 'Faig màgia', dius sorpresa.

Vius intensament empesa per un impuls que sovint et supera. Sembla que et manqui l'aire... Tot ho tastes, tot ho abraces, amb passió... Dels dies en fas un poema i de les nits... una pau serena?

Seductora... És gustós estimar-te perquè saps transmetre emoció darrere emoció. A voltes, et veig l'esguard lluny, com si cerquessis el teu propi horitzó.

De tots els bocins de vida que compartim, en destrio el bo i millor i el preservo a la memòria per tots els moments que no puc tenir-te al meu costat.

Miraré d'assaborir-te, de sentir-te, amb un desig fervent que siguis cada dia més tu mateixa i dibuixis el teu propi destí... De moment caminarem juntes, seguint-nos les passes, plegades, 'ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba'.

Pascal Comelade... el record dels teus primers mesos.. menuda... damunt d'una manta estesa... el teu somriure... acaronant-nos les mans... de meves a teves.... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada