Coneixia el terreny... Ens va dur a un gorg meravellós. Jo encara no sabia nedar. Les meves germanes grans n'havien après quan encara vivíem a ciutat. Me les mirava embadalida... Xipollejaven, feien braçades, s'hi tiraven de cap...Me'l mirava...en Quimi.. embadalida... Era tan guapo...Quan sortia de l’aigua, jeia damunt la roca, l’aigua regalimant per un cos... només fet amb sons...dibuixat...
Al gorg hi havia un salt d'aigua, una roca al mig i una vora de sorreta per on continuava el riu... Jo volia aprendre a nedar. Sola. M'hi vaig ficar a la part menys fonda, caminant, per la voreta... Però em vaig cansar. Descobrir una nova drecera.... Un univers nou per a mi... Nedar... Em vaig impulsar i vaig arribar a la roca del mig. Un altre impuls i superaria el darrer tram...Un altre impuls...
Massa lluny. Vaig fer un crit. La mare també. M'ofegava...Ma germana gran s'hi va tirar. M’hi vaig abraçar, al coll... I totes dues que ens enfonsàvem... Sentia els crits de la mare, ofegats. I llavors el vaig veure, molt a prop...La veu, serena i clara... 'Queda’t quieeeeta, bufona. 'Agafa’t a les meves espatlles'.... Ens va dur a la superfície... com va poder...
Quan la mare em va tenir a prop, em va abraçar. 'Com se t'acut', 'em matareu a disgustos'. Jo... jo el mirava, agraïda... Ens havia salvat...
El vaig estimar... Secretament... Com un infant...
La resta dels dies... van passar d'una revolada. Ens duia amb la seva moto d'una masia a una altra. I als vespres ens tocava la guitarra. Ma germana mitjana havia après alguns acords amb un amic del pare. En Quimi li'n va ensenyar molts més. Majors, menors, sostinguts.. Quina sort. I quina traça. En va aprendre tant....'Queda-te-la', va dir-li en Quimi. Ma germana va abraçar la guitarra. Encara l'abraça, sovint, quan enfilem acords plegades. El millor regal... Generós...
Un dia, cap al tard, se’n va anar... 'Lejos, muy lejos'…
El último de la fila... Insurrección... Molt especialment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada