Total de visualitzacions de pàgina:

24 de març del 2014

El que ens vingui més de gust

Navegant per l'espai virtual, cada viatge és una conversa. El temps s'esmicola en molts bits... Els nostres dits diuen tant i en tan poc temps... Quantes vegades esbosso un somriure durant el dia gràcies a aquests moments en què em sento propera, obrint moltes portes perquè hi càpiguen tots els likes del món...

No dic pas que no. Les novetats m'atreuen, em sedueixen... Confesso que m'agrada agradar, m'encanta dir què m'agrada, m'apassiona retrobar-me amb els altres, convidar, que em convidin, dedicar, que em dediquin...coneguts... i no tant...

Però avui... Avui tinc convidat... Avui tanco la porta... Agraeixo el detall. El mòbil, apagat. No era així com ho fèiem al segle passat? Disfrutar de ser davant per davant, sense interferències. Que l'única referència sigui una mirada que em trasbalsa... .


'Tocarnos la cara', que deia Belén Gopegui. Tangibles els teu ulls, el teu somriure.. els teus dits entre els meus dits... La teva mà acaronant-me, esquena enllà... Em parles i t'escolto i sento la tonalitat de la veu que em dediques... Ara el primer plat, ara el segon, les postres i el que ens vingui més de gust...

Escolta aquesta veu... Un munt de coses per dir i sentir... Joana Serrat... Stop Feelin Blue



http://www.elsegell.com/artistas/joana-serrat/es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada