Ci vuole un fiore

Istituto Pedagogico Bresciano, Loano, juliol de 1975, les colònies més apassionants de la meva vida. Va ser un viatge d'intercanvi, el primer viatge amb avió, primer a Milà, després l'autocar, un munt de canalla cantant 'Al vent', 'El pueblo unido jamás será vencido'... Em sentia molt lluny de casa. Nou idioma, nous amics. Recordo les rotllanes a la platja, els tallers de manualitats, els berenars amb nutella,  les rialles al capvespre, lliteres de confidències... L'enyor dels primers dies, la recança del darrer capvespre...

El darrer capvespre... La funció de final de colònies.  Em veig asseguda a les escales de l'escenari, esperant el moment de la meva actuació. El llac dels cignes. Me la sabia de memoria. L'havia vist ballar un munt de vegades a la classe de dansa del meu col·legi.

Estava tan concentrada que no vaig sentir que algú seia al meu costat. La meva monitora, la signorina Berta. M'havia ajudat tant... Tot era a punt. Em va retocar el vestit, un tutú de paper pinotxo blau cel...  'Bella bellissima'. Vaig somriure. Cara Berta. Carissima...

Vaig pujar les escales... Aplaudiments... Piccolina, piccolina... Tan introvertida i poruga com era i en canvi que bé que es veia el món dalt de l'escenari. Tothom em semblava proper. Un munt d'esguards que em somreien... De cop i volta vaig sentir el silenci molt endins... Molt lentament, les notes inicials d'un Tchaikovsky lacònic, i el meu cos vinclant-se, fluint... Cada nota una passa, dues, giravolt, compàs... Dansa de somni, com un somni, la felicitat al cor... El batec dels bracets menuts, asseguda al terra, el cap acotxat... Un crescendo d'aplaudiments retornant-me a l'escenari.. Brava. Bravissima.

'Les persones que estimen el que fan es descriuen com a persones afortunades'. He sentit un munt d'emocions en aquesta vida. I les que em queden per sentir. Però aquella actuació, aquelles colònies i, sobretot, la intensitat amb què les vaig viure tindran un lloc privilegiat al calaixet dels bons records.

Com aquesta cançó, piccolina, piccolina, que canto de tant en tant a la floreta que més m'estimo...

Ci vuole un fiore... Molt especialment...