Un munt de laca, i més encara. Més que fixar el pentinat, l'entranyable perruquera l'immortalitza... 'No t'hi coneixeràs, Teresa'... Em reconec, sortosament, al mirall. Tot a punt, compte enrere, túnel del temps, trobada vintage d'alumnes, de companyes, d'amigues, quin encert, quaranta-dos somriures, d'aquells que no oblides.
No ens fan l'edat que tenim... O potser sí. Han estat moltes les emocions viscudes. I ens n'hem sortit, amb arrugues a la cara que ens fan ser com som... Avui fem present un passat aixoplugat a la memòria col·lectiva, teixit en espais propers o llunyans. Avui compartim infantesa, mirant de bastir els somnis, l'imaginari col·lectiu. Quin devessall de vida i aprenentatge...
No m'acabo les abraçades, els petons, les converses... Com estàs, què fas, te'n recordes... I ens fem un munt de fotos.. No hi cabem, ara sí, el cor obert de bat a bat, enquadrament perfecte.
La nit, d'una revolada. Fred intensíssim, tornada a casa, curulla de vides que he tingut el plaer de redescobrir... Miro d'aclucar els ulls... Debades... Són tants els rostres i les veus que acaronen la matinada...
Per a vosaltres, per a tu, ara hi he pensat mentre l'escoltava...
Wonderful, Joao Gilberto.. La propera, imprescindible...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada