El rastre impregnat

Obrim parèntesi. Ens caldrien les cinc hores o més de metratge, diseccionar la conversa. Parlem, de sexe, d'aquest darrer film que ens ha sacsejat, punyent, complex, nu... Nymphomaniac... Sexe explícit, eixatat, tastar-ho tot, més.. Sempre t'ha agradat von Trier. Expressa, provoca, et fa moure i remoure instints.. Esglais... Simfonia....

 
Encara puc olorar-me en tu, el rastre impregnat...Tanquem parèntesi... Aproximar-nos, nodrir-nos, vine, anem, aquí, ara....

No te'l treguis. Vull acaronar, llepar, fas un sospir a cau d'orella, molt a prop, resseguint-me l'escalfor, la pell, calfred... Els teus dits, els meus, desfent-nos, masegats... M'encanta com ho fas, somrius, resseguir-te, pam a pam... A tocar, la plenitud...

Has tancat els ulls, abocat, fruint, un sospir.. No et moguis... No ho faig... Més enllà del plaer, més encara de tu i de mi...  Bach...  Ich Ruf Zu Dir, Herr Jesu Christ...