Maduresa

He revisat les meves llibretes i he trobat un plec de fulls escrits un matí a la Facultat mentre t'esperava... Bé, no exactament... Però es que sempre apareixies, primer el caparró, després un somriure i finalment el cos llarguirut que s'apropava i es deixava caure al pupitre. Quins matins, l'aula buida, les nostres converses...  Al proper Dolldemots compartiré aquestes emocions.

Ara... Ara vull parlar del teu llibre, aquesta novel·la que tinc a les mans i que he llegit amb una predisposició més que notable. Una coberta de còmic. Una gran novel·la. Quin titular, oi?

Ara va de bo. M'ha agradat. Molt. Ben escrita. Molt ben escrita. Aquest és el gran encert, la teva veu, el teu particular punt de vista... Genette, Sullà, pòsit imprescindible, la teoria més purament literària. Em vam aprendre, oi?

Se n'ha parlat d'El gran Joan i recomano aquesta ressenya de Vicenç Pagès que explica molt bé el qui, què, com, quan i per què de la novel·la. Qüestions bàsiques. Crítica. Necessària. A mi no em miris, jo m'apassiono massa... 

Sempre m'ha agradat com parles. I més com escrius. Cadència, precisió, unes quantes el·lipsis i una dosi d'ironia finíssima... Dels personatges... ja en parlarem. A bastament. De les emocions, també.

He fet els deures. Ni t'ho imagines: apunts a peu de pàgina, subratllats, anotacions, aportacions...  Fins i tot m'he permès la llicència de modificar un paràgraf, en un exercici de jugar amb els teus mots, les teves reflexions... Maduresa? "Acceptar que, a partir d'un moment donat, la vida és record i repetició: sí, deu ser això".

Un plaer... Bill Atherton... What'll I Do...