Baf als vidres...

Sedueix. En sap de copes, com fer d'una vetllada de cineclub el còctel perfecte... T'endolceix la nit... No la coneixes però de seguida la sents propera, la veu, el rostre perfectament perfilat... En sap, i molt, fidelitzar-nos, aquest és el secret... Quin gust, crear el bar de copes perfecte. Escales de cargol, un desig, explorar, i t'enlaires més enllà d'un sol ambient, tants com nocturns paladars...

Hem demanat mojitos.  Et ve de gust amb maduixa? Una copa d'aquell vi, et va agradar, oi? Esperem i encetem la conversa que ens durà a reconèixer que no en tenim prou amb una vida, què n'hem fet d'aquesta, el passat com  una sacsejada... N'hem viscut de magres. Però som aquí, avui, glopada de maduixa i angostura, les edats són diverses per això la conversa té tants matisos...

Una altra copa? És tard, segons com, jo faig retirada, nosaltres també. Mentre baixem amb aquell punt de laisser faire, faig esforços per reconèixer la peça que escolto... Us convido, diu algú amb un cor que no se l'acaba, dona, entre tots... No vol que paguem, ens convida, ja cal que la cuideu, ho fem... M'ha agradat la teva música, aquesta peça és especial, el teu local, gràcies, hi tornarem...

La porta ens retorna el fred humit, la propera sessió un documental, bona nit d'hivern, on heu aparcat, conduïu a por a poc, darrere teu... Fins que ens bifurquem i els faig llargues... Aquest baf als vidres, tota la carretera per a mi, de nit, de matinada...

Disclosure... Omen... 'A diferent frame'....