Total de visualitzacions de pàgina:

25 de maig del 2016

Idomeni

Els Hostalets? Centelles?... Entra i seu davant meu. Xiuxiueja una cançó, desconegut, un llapis a la mà i uns papers plegats que arramba al seu pit en gest no forçat, més aviat d'intimitat.

No saps massa bé si dibuixa o escriu... Tampoc sé massa bé si escriure o no perdre detall del seu esguard fix en algun estímul darrere meu. Giro el cap mirant d'esbrinar quin és el model en cas que dibuixi o quina escena l'inspira en cas que escrigui un esborrany. No en trec l'entrellat.

Potser l'interès és encara més lluny, darrere meu, darrere de tots nosaltres, passatgers en trànsit... Ben allunyats. Arrecerats? Quan el mòbil et retorna una 'marxa de l'esperança', una corda per superar la barrera natural de l’aigua...

Foto: Mònica Parra

... Quan la tablet reflecteix moltes reixes que reafirmen la barrera inhumana de la repressió...

 ... Llavors prenen més que sentit els testimonis de la Gemma, la Violeta, l'Estela que et fan present el dia a dia d'una Idomeni insostenible...

És el dibuix invisible d'un 'mapa malpintat'. El fet de llegir-los al mòbil o mirar-los a la tablet ens allunya més dels seus efectes encara que la notícia sigui davant nostre... Potser perquè la pluja ens ha arrapat les emocions, potser perquè no hem sentit prou aquesta veu que desfà tots els entrellats d'un esbós invisible...

Arrecerats... Kawa Bakr... Oy felek...



Vídeo de idomeni cançó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada