Capvespre a Cavtat...

Capvespre a Cavtat... 'T'evocaré lluny'... Sortosament... Perquè aquest Adriàtic m'acull amb placidesa mentre el sol llisca suaument, com el temps d'una tarda que minva... Faig memòria dels dies a la Croàcia que recordava vagament, fa un munt d'anys, quan els balcans ja es fragmentaven i agafaves trens de descobertes... La mirada era molt més ingènua... Diferent intensitat... Ara el sol minva amb quietud...

You go to my head... Ahir eren revolts de nits d'estrelles, de tornada a Dubrovnik, vorejant la melodia, un munt de pensaments contradictoris i el cap del meu tresoret adormit damunt del pit, 'com un coixí', abraçant Morfeu. La finestra... Més enllà... Cada revolt una incertesa... Qui vol la nit? Hi ha silencis nocturns de tornada a l'Stari Grad...Quina fortalesa. El foc, l'impacte del passat que trepitges sense adonar-te'n.

Comiat... Surant damunt l'aigua, entre les barques ancorades, l'adéu del dia, l'instant intens. 'To my head'... Les respostes no són sempre les més assenyades ni les més convenients per molta empatia que sentim. Hi ha moments nostres i de ningú més...

'Like a summer with a thousand Julys'... Chet Baker... Imprescindible...