Escrius tan ràpid que costa seguir-te i de vegades s'encavalquen els mots... Compartim el temps, el no-temps que dius tu. Entre matemàtiques i idiomes teixim la nocturna idea que tan sols existeix el moviment. Amb molts arguments que escolto, com ho faria si hi fossis davant meu.
Nit d'inici de vacances. Com que no m'ho acabo de creure exclames: vacances, Teresa. Bons propòsits aquesta nit... Bona música. Anar a la platja... A la platja? Ara? Quin fred... T'imagines? Anem-hi? Estigues a punt que et passo a buscar... Llàstima... Quarts d'una i uns quants túnels de distància....
Com agraeixo aquest atzar, perquè en saps i molt de tranquil·litat, poder respirar cada alè que flueix dels teus mots... 'L'important a la vida és adonar-se'n que només estem obligats a que es mogui el nostre cor', dius. Me la deixes? És ben teva.
Generós. Destrio. Els teus mots. 'Aprofitar els dies que vindran, el dolce far niente. No fer res, i d'aquesta manera ho farem tot. Sense pressa... Sense por... Sense pensament'... Tantra? Respirar... I diria que deixar anar el neguit... Alliberament...
Haurem de compartir-lo, aquest escrit, perquè és tan teu com meu, perquè me n'adono que hauria estat veramente bellissimo andare a la Toscana, presto, insieme...
Dzien kuje bardzo... A tu... Tornarem a coincidir? La sorpresa... És una llebre...
Grover Washington Jr... Just the two of us...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada