Barbra...

Rogenc de vent i pluja, el tren sacsejant les vies, ensordint els camps de conreu...  Ve de gust un to sensual, les cançons que han estat 'la banda sonora de la meva joventut' que deia un amic meu. N'hi ha d'altres. Moltes més. Però avui...  I've dreamed of you..

Yentl... El desig d'una dona d'aprendre i fruir del coneixement al qual no pot accedir per la seva condició de dona. The Prince of Tides, Lowenstein... Massa flou? Superficial? Al servei de..? Dirigir un film no és fàcil. Hi ha passió pel cinema darrere de cada actuació, darrere de cada direcció...

Ensucrada? Què vols, m'agrada la dolçor en tots els vessants possibles... I les emocions. Perquè d'amors i desamors en sap un munt la Barbra. Si més no transmetre'ls. Quan la nit és massa nit, quan condueixes per endur-te a un indret o per fugir-ne d'un altre, quan menes el cap i el cor 'per munts de llicorella', la veu melodiosa de registres increïbles s'alia amb els teus pensaments.

Un feix de llum al turó vora l'estació dels Hostalets. Tímidament despunta el dia darrere els vidres... És aquest l'instant...Woman in love?... Vaig fer seny ahir malgrat que em venia molt de gust la rauxa. Tocar de peus a terra, sentir la realitat...  People?... Davant meu l'horitzó...  Barbra... Jo mateixa... I ningú més...

Massa intensa... Un munt de records... The Way We Were...