Total de visualitzacions de pàgina:

26 d’octubre del 2016

Blondes

De debò? I tant. Te'l vaig prometre guapassa, un escrit que reflectís la nostra conversa, els tips de riure que ens vam fer al voltant d'una taula amb estovalles d'hule, al pis dels pares d'una amiga comuna, parlant de calcetes i Niàgara, de la carrera, Filologia Catalana, a l'Autònoma, segur que vam coincidir a les classes d'en Llisterri... Ja passa, que et fas amb la teva colla i no estàs al cas de la resta d'alumnes.

Com a la pel·lícula Vermell de Kieślowski, dues persones que es creuen una i altra vegada i s'acaben trobant un bon dia... Noia, segur que fins i tot vam parlar als passadissos... Déjà vu amb majúscules. Que bé que siguis amiga de la meva amiga, del 67, bona anyada, si fins i tot tenim una retirada, tu més clàssica, també cole de monges, tremendes... Què dius? Que has trobat qui? Vidu? Porteu el cafè nenes, jo tallat, amb mel, gràcies... Ja ens ho pots explicar ara mateix...

I t'expliques, rient, quan menys t'ho esperaves, una excursió, trobada de mountainbikes, a tots dos us agrada la muntanya... Mentre t'escolto, penso en les paraules que un projecte d'amant va dir-me fa uns dies: 'impossible enamorar-se en tan poc temps'... Impossible? Consulto el transitiu del DIEC, enamorar: causar (a algú) un viu plaer de veure, sentir... No hi veig cap tret temporal. I a tu, guapassa, et veig ben enamorada.

Ets tan bona. Tenim el mateix color d'ulls. Tu més entusiasmats. El teu vidu estupendo ha heretat una fortuna que comparteix amb tu. Why not? No se'ls acabarà, dius.  I vol pagar, doncs jo encantada tu, i hem anat als Estats Units i... I tantes grans coses... També les petites. No vivim pas junts, dius, jo a casa meva i ell a la seva però fixa't que quan hi vaig em renta la roba i em doblega fins i tot les calcetes. De blonda és clar, les maques, dius. Les de regla les deixo a casa. Un altre tip de riure. Fetitxista, penso... Espectacular... La intimitat en els petits detalls. L'adoració a la blonda enamorada...

Reps una trucada, ens mires, el rostre il·luminat, és ell, ve a buscar-me. Esperem the prince, jo més que encuriosida. I quan entra al menjador, penso: 'No hi aniries mai amb...' I m'empipo perquè acabo de caure en el tòpic, en el prejudici, perquè la meva mirada no té res a veure amb la teva, amb el teu somriure... Una veu maca, penso. I bon discurs. Home acollidor. Amb fantasies. No volia estar sol, en feia de temps i tu, tu vas arribar com una fada...

Encantada d'haver-te conegut, guapassa, ets el meu mirall, ben gros, reflectida en tu, en la teva simplicitat.. Deixem-nos estar de prínceps i brindem amb els nostres cafès pels homes estupendos, aquests tresors amagats, amb blondes incloses...

A ritme Motown... Bruno Mars... Treasure




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada