No pas a la mirada...

Hem  quedat al Born. Sempre ens ha agradat aquest racó de la Ribera, el passeig que mena a la basílica amb nom d'oratge, la font i els plataners i, de nits, el brogit dels locals on vam bastir la nostra joventut particular.

Asseguda al banc de sempre, escrivint, els rínxols deixats anar, aixeco el cap, miro a banda i banda cercant-te i, de nou, em capbusso en l'escriptura. T'hi apropes, 'Hola Mansfield', faig un esglai i ens abracem amb intensitat per tots els anys que no ho hem fet.

Fa gaire que esperes? He arribat impuntualment puntual, que diria en Monzó... M'encanta aquest passeig, recordes els concerts a Santa Maria del Mar, o enlairar-nos històricament tot esguardant la flama del Fossar. I el Mudances, vaig afegir, nostàlgia de licors, converses, aquells estius de nocturnitats compartides. Després el casament, caram qui ho havia de dir, els fills... La vida empeny. Les relacions de parella també. Ens vam distanciar.

Anys... No pas a la mirada. Caminem plegades, carrer Montcada, cervesa a l'Euskal Etxea per fer gana mentre intercanviem fons de pantalla dels nostres fills als mòbils. Som unes mames estupendes. La teva filla, d'anunci, que grans, nena. I el Xavi? Fent panxa... Riem... No en parlem, del meu ex. Ras i curt.

Tapegem, dos zuritos més, portes el manuscrit, té, no siguis massa dura, no ho seré.. Quina sort ser fora de casa, dormir fora de casa, com una adolescent. El taxi, caríssim. Icària i el mar, i el pis que de puntetes creuem, estaràs bé, dormiré com els àngels, t'estimo, que bé retrobar-nos.

De tornada a la Plana, tren de records, ressaca de licors, evoco la nostra conversa de nit intensa, el relat de les nostres vides, quina bona pensada, canviar-nos un dia, jo el Xavi, els roncs, els taps, els pets al lavabo, dona i on si no, però també els peus calentons, la flassada al sofà, aquesta carbonara única i la clau que no entra perquè a l'altra banda algú t'espera... Tu navegar pel meu llit de somni, de tant en tant algun home de somni, les nits de singles, el comandament més teu que mai, el silenci però també la incertesa, la clau girant una volta i dues, la foscor que entra al cor i el desmanega...

'E de noite... De noite sonho contigo'... Dulce Pontes... Lagrima...