Total de visualitzacions de pàgina:

10 de febrer del 2017

Princesa

Sopar de girls. Plaça d'Osca. Mira, ell justament és a Osca aquest cap de setmana. Ell? Qui és Ell? Ens vam mirar totes amb complicitat. Ens ho has d'explicar tot això. Va enrojolar-se i somriure com una adolescent...

Setè Cel. Cartes originals, tapes i tapetes, les ulleres, imprescindibles... Me la mirava. Bonica, aquell vespre especialment. Duia talons, ja vas còmoda, i un jersei, quina lluentor, que no li esqueien. Sempre ha tingut un estil propi però aquella nit quedava més que diluït.

On és la carta de vins... Què us sembla aquest Karma de Drac, promet. Mentre abocàvem aquell elixir de fort impacte a les nostres copes, inevitable, un munt de preguntes... Encuriosides, de mena. A veure a veure, explica'ns... Les galtes vermelles, més tímida que mai... Doooncs... Ell...Ell és... Un cardamic, va dir la més abrandada. Com som les amigues. Clares, tal com raja. Perquè és això, oi?

De nou aquell somriure tímid, ingenu... 'No ens veiem gaire, la veritat, però quan ens veiem és molt intens'. Jo me la mirava. 'El més important és que tots dos tenim moltes ganes de veure'ns'. 'El més important és que no deixis de fer el que t'agrada fer' . Va somriure. 'En qualsevol cas és una molt bona notícia', vaig proclamar. Vam alçar les copes de karma. Pels karmamics. Rialles. I allà es va tancar el tema.

Va romandre sense gairebé intervenir durant tot el sopar. No acostuma a parlar gaire però aquesta vegada vaig tenir la sensació que amb el glop de vi s'havia empassat també les ganes d'esbombar totes les emocions que havia sentit aquells dies. Segur que en aquell moment Ell rondava pel seu caparró de princesa i que les nostres converses li devien rebotar per un desinterès inconscient.

Vaig abraçar-la, com me n'alegro, segur que és un home fantàstic. Ella va somriure però no va respondre. Totes escoltàvem l'abrandada amiga que ens feia riure i que no solament no havia compartit l'alegria per la bona notícia sinó que havia tancat el tema amb un 'continua així, veient-vos quan pugueu, sense pressa'.

Vam tancar el restaurant, una de les nostres especialitats. Mentre buscàvem un local de copes, vam fer duets.  I aquests talons?... Hi té a veure alguna cosa, Ell? No, dona. Si ja li agrado baixeta. La veritat és que em venia de gust dur-los...  Ei vosaltres dues, mireu, allà preparen còctels, som-hi... Un gintònic, dos mojitos i un Bloody Mary superpicant. Enfilant converses... Ella, absent.

Ens vam acomiadar prop de casa seva. La vaig abraçar. Aquells ulls d'enamorada... 'Estic tan bé al seu costat'... 'Viu el que hagis de viure. Intensament'.

Qüestionar les persones que estimes no és tasca fàcil. Sobretot en matèria de sentiments. Qui som nosaltres per desfer l'encís? Ja farem de malla quan s'estavelli. Ho hem fet altres vegades.

Compte amb la carretera, va dir mentre s'allunyava. Davant del semàfor en vermell la vaig veure entrar al portal... Bona nit princesa, vaig pensar, I dolços somnis...

'Do you know how lost heart fears'... Nina Simone... You Don't Know What Love Is




Vídeo de nina simone you don't

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada