Total de visualitzacions de pàgina:

13 de febrer del 2017

Rob

Casualitats? Havia allargat la tarda per acabar una feina i just a punt d'empènyer la porta de sortida sento el meu nom. Tu segur que el pots ajudar, Teresa. Vaig somriure. Rob. Professor de llengües comparades. From Michigan. Salvat, va dir. Havia estat cercant documentació per al seu llibre a tots els àmbits bibliotecaris i lingüístics. Materials de difusió. Parlo amb la persona indicada, va afirmar amb un català gairebé perfecte. Parles amb la persona indicada, vaig respondre.

Vam concretar dia i hora de consulta, pren nota del telèfon... Particular? Vaig somriure. Laboral. Escrivia a poc a poc.. Saps que sóc americà... Quan va acabar d'anotar les dades al mòbil em va donar la mà amb entusiasme, em dic Rob, remarcant aquella ŏ... Vaig notar el tacte fi entre els meus dits i me'l vaig mirar bé. Un home intel·ligent i atractiu. No sovintegen. Que bé haver-te trobat, va exclamar. Que bé que m'ho diguis en aquest català magnífic, vaig respondre. Va somriure. Quedem dilluns, doncs...

He comentat altres vegades que hi ha persones del passat que retornen. Persones que vas tenir davant teu o al teu costat però que mai vas arribar a conèixer. En Rob n'és un exemple. Segurament vam ser als mateixos contextos perquè durant els dos mesos que va ser a Barcelona quan era professor associat vam coincidir amb persones comunes, temàtiques comunes...

Me'l mirava mentre consultava amb delit els documents que havia posat al seu abast. I sobretot, la joia de la corona, un fullet que havia tingut a les mans in ille tempore, que havia cercat arreu i que, finalment 'puc tornar a consultar. Vaig arribar a pensar que l'havia somiat'... Agraïment. Quin periple...  Al seu bloc de notes, el viatge de biblioteca en biblioteca, una cerca apassionant, un itinerari gens casual fins arribar a la nostra riba...

Em va retornat el full de consulta emplenat... Agraït, molt, moltíssim. Has esmerçat molt de temps per atendre'm. És la meva feina. Quina sort i quin honor... Vaig somriure. L'abast de les paraules, tot un món. Mentre s'allunyava pel passadís vaig pensar: té sentit el que fem. El suport documental. La política lingüística reflectida en generacions. El fons documental testimoni de fins quan haurem de reafirmar-nos, de difondre'ns...

Un plaer Rob... Estem en contacte...

Metheny... Coincidències ... Letter from home...





















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada