Ahir vaig sopar amb un amic. M'explicava els seus afers amb noies que havia conegut en portals diversos però també al seu marc de relacions més immediat. Va fer cercles concèntrics al voltant d'una dona, una com les altres, més que les altres. L'havia conegut quan va tenir cura de la seva mare, hi havia hagut atracció i en les darreres setmanes havien compartit moments junts: una excursió, una sessió de cinema, un ball de diumenge... S'havien tastat mútuament. Una, dues, més trobades. Intimitat. Expectatives. 'Ella em diu que m'estima'. 'I tu?' 'Jo... jo m'espero'...
Interessant. Esperar què. Dubtava el meu amic d'aquella relació. Es malfiava. No podria tenir altres relacions. 'No podria sopar amb tu com ho faig ara'. 'Ho sap que sopes amb mi?' Li he dit que no em trobava bé'. Vam parlar de les mentides... De les veritats a mitges... Me l'aprecio al meu amic. Però encara m'aprecio més una dona enamorada que confia en un home... Mentides? 'No ho tornis a fer mai més', vaig dir-li.
Avui hi pensava mentre viatjava amb tren i rellegia la meva estimada Gavalda.
M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc. I tant. Quina subtilesa aquest algú, tan indefinit... Que ens esperin les persones que estimem, la família, els amics, les amistats, és meravellós. Però quan llegeixes aquest títol saps qui és aquest algú, per molt indefinit que sigui. És algú que voldríem, algú exclusiu, més definit que mai.
'El que importa no és el lloc' escriu Gavalda' sinó l'estat d'esperit en què et trobes'. Fonamental. El meu amic dubta perquè no vol perdre res, perquè no es vol donar tot. El meu amic menteix perquè qui sap si l'espera algú altre o si vol esperar algú en algun altre lloc.
Els llocs són importants. El lloc que ocupes en la vida d'una persona. El lloc que et reserva en el munt de segons que viu. 'Et guardo el lloc'. 'Posa'l al seu lloc'. El cap? El cor.
Rufus Wainwright... Helena Bonham Carter...
Out Of The Game
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada