Total de visualitzacions de pàgina:

13 d’abril del 2017

Fontana

Roma... Aperta... T'hi hauria portat a Cinecittà però aquest només és un tastet, un viatge essencial, tres dies abans de les grans processons. Roma de gent pertot, de trànsit pertot...

De la plaça Dante al metro més profund, Barberini, uscitta, a la recerca de Trevi, brava fontana, gran Neptú, fascinant, com tu, l'aigua rajant amb desig... Prens la moneda que tires a l'aigua i depassa la il·lusió, aquest encant que es puguin complir tots els teus somnis.




De la Piazza Venezzia a la Navona, l'autobús atapeït per la Via Nazionale, scusa, ens protegim de l'allau de gent que no baixarà fins a Termini. Una italianíssima empatitza amb tu. From Spain? From Catalunya... I aquella expressió de no saber què dir perquè no sap de la nostra identitat.



Tastet de Colisseu, Palatino, Circ Màxim... I a Cosmedin, Santa Maria, multituds... En l'entreacte de moltes fotos, una de nostra, la verità entre reixes, podria ser un símbol però tan sols és no voler seguir el ramat... Creuem el Ponte  Fabrizio, voltem l'illa Tiberina i topem amb el Trastevere, un bon indret per perdre'ns...

No ens acabem els racons com el Ristorante Carlo Menta on descobrim una carbonara d'ou que et fascina... Que cal alimentar l'esperit d'italiana inspiració, excepcional risotto pescatora al Santa Lucia i a Da Giggi un cambrer poeta ens regala una rosa de paper, i tant, Johny Deep en pobre, diu, i a tu que et sonava d'algú o d'alguna cosa...

Escales a la Piazza Spagna... Selfie? Amb aquest meu mòbil demodé? El vell costum d'un acte social, demanar que ens en facin una de ben abraçadetes emmarcades per una nocturnitat màgica... Gelat, amb cucurutxo d'encenalls de colors... Compartim?

Quin viatge iniciàtic, quin somriure encès, com podem discutir-nos tant i alhora estimar-nos fins a l'infinit... Només cal un esguard dels teus ulls... Piccolina... Bella principessa... Un plaer viatjar amb tu...

A cau d'orella, saps què m'ha agradat més de tot, de tot, de tot, mare? I és clar... La Fontana... Di Trevi, of course... N'hi ha tantes... Somnis pertot...


Mario Biondi... Prendila così



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada