Cingles

Una instantània, de les fotos més boniques que recordo, duia un barret blanc, els ulls del blau més clar... Sota els boixos d'ombres intermitents vam parar una manteta i enjogassades vam passar la tarda ....  Quants anys tenia la teva filla? Mesos. Quants et té ara? Deu anys. Aviat és dit.


Em venia de gust tornar al Morro de Quer... Amb tu. Hem estat de sort. Somrius. Pujàvem emboirats. Ai aquestes clarianes. El pany de blau tot just al coll de Barretó. Ja hi som, a la planella. M'encanta aquest indret, encara hi són els boixos... Seiem a les pedres, una mica de fuet? Damunt dels cingles, esmorzem. Mi-te'l el castell, cara nord, té... M'agrada el teu esguard.


No n'has fet, de fotos, em cal intimitat dius, i malgrat portar la càmera t'estimes més guaitar, si no no visc aquest i molts altres moments. Què bull per aquest caparró, penso, què volen les teves mans, els teus llavis? No és voler, és trobar el moment... A la cinglera, al camí de tornada, a la vida, a l'amor... No es pot anar amb presses.
 

  

 

 Un batut aigualit amb un glaçó que no fa efecte, a un local entranyablement estrafolari ple de vida reciclada, les teves mans, les meves, els teus llavis, els meus, molt a prop, ens tenim tantes ganes...





Les meves mans fregant el teu clatell de tornada, la teva veu relaxada, el cos deixat anar o és a l'inrevés? Què vols, què vull i, sobretot, com volem que sigui...

Jo sí que n'he fet unes quantes, de fotos, penso... Envoltada de cingles... Envoltada de somnis... Envoltada d'un munt de sentiments d'anada i tornada...

'You're gonna find yourself somewhere, somehow'... Corinne Bailey Rae... Put Your Records On