Tarda regalada

Diu Xavier Bosch a Nosaltres dos que 'els dies improvisats són sovint els que et canvien la vida'. La vida no ho sé però la tarda sí, ahir, aquestes llebres plaents, bon jaure amb un home intel·ligent... Al punt just. Quan no n'estàs d'algú, és fàcilment portàtil. Un pacte entre dos... I després? Bifurques la tarda i fins la propera...

La tarda. Per a mi. Tota. Gràcia... Un Verdi...Vaig arribar tard a la sessió de les divuit hores. Com que  'el millor són els inicis', a la vida i a les pel·lis, no hi vaig entrar. Vaig baixar el carrer, rumiant un regal per a una amiga generosa, de nova collita, amb bouquet personalíssim. I vaig trobar una de les meves llibreries preferides, la Taifa... Fer el badoc, coneixement, compromís, tributs a la ficció, autores, novetats, butxaques... Per a tots els gustos.

Serendipity...Trobar La dona que mira els homes que miraven les dones. Vaig fullejar-ne la introducció i de seguida em va atrapar. 'També som criatures d'idees', diu Siri Hustvedt. 'En què consisteix el pensament rigorós? L'ambigüitat és perillosa o alliberadora? Com és que les ciències es consideren com a dures i masculines i en canvi les humanitats són toves i femenines?'...


Vaig decidir continuar la lectura al Salambó. Una clara. Jazz de fons... Vaig notar algú que seia al meu costat. Alguns. Una parella amb un to de veu altíssim. De vegades t'emmiralles en els altres pensant que tu també has estat al costat d'algú que llegia, parlant amb algú a qui acabes de conèixer o amb qui has passat unes quantes nits. O uns quants dies. O totes dues coses alhora...

No vaig arribar a cap d'aquestes conclusions. No em va interessar la conversa i feia estona que la clara s'havia esvaït... Amb Neruda i Hustvedt a la bossa i un petit obsequi Martín Gaite embolicat amb dedicatòria inclosa, vaig sortir al vespre enfilant el carrer Sant Lluís. M'esperava un soparet de girls. Apunten les vacances a l'horitzó solellat i xafogós d'un juliol chi lo sa... Compartir projectes, les amigues, actualitzar-nos. Un clàssic.

Vam sopar a la Bodegueta de Gràcia... Quina tarda regalada, quants pensaments i idees... Sentir-te 'plena a vessar de les veus no sempre harmòniques de molts altres escriptors'... La dona que mira els homes... Us en faré cinc cèntims...


'I feel so lucky loving her'... Robert Palmer... She makes my day...