Total de visualitzacions de pàgina:

30 d’agost de 2017

Godersi la vita

A la bella Itàlia, Ischia ens espera. Receptives les dues, amarades d’il·lusió a l’avió, projectant el futur immediat. Quan arribem a Nàpols, envellim l'angle davant del mar... Dov'è il nostro ferry? Al darrer port... I ja ens veus maletes i fe cercant l'horitzó, la porta d'embarcament... Quan arribem a coberta, dansen alhora el mar i el vent... 

Fem escala a la Procida d'Il postino i les cases de colors... I al cap de fotos i onades assenyales un far, bon senyal, siami arribati a Ischia. Un cop d'ull i el veiem, ens espera el murri Giuseppe. T'arriba al cor que ens obri la porta, taxi de tres rodes i amunt amunt la costeruda carretera que s’estreny fins arribar a la Villa Innominata, el nostre recer a l’illa.

Ens rep la Carmela mig bordant, l'acarono, mentre en Giuliano i la Maxine surten acollidors... Quina lassitud... Que bé l’horitzontalitat damunt els llits davant d’un jardí de repòs... A molts graus, decidim fer migdiada... Quan ens despertem, som-hi, descobrim l'illa verda, el trànsit temerari, els revolts i els racons, les fermates dels busos, la destra i la sinistra. Encertats banys termals Poseidon, posidònia, els peus amarats de mar, el cor allunyat... 

A l'ombra del descans el món volta i envolta... T'hi quedaries a Forio, oi? I tant. Escales, l'església del Soccorso, evocant Pamela Pigot i Wendell Ambruster quan vetllen els amants secrets d'Avanti. Seguim les passes de Passolini i Capote, i seiem al Maria Caffe Internazionale. No ens perdem cap moviment de l'atractiu Alessandro obrint portes de Serpico, la botiga de sabons i perfums. Ve de gust sopar a l'Umberto a Mare malgrat que no anem vestides per a l’ocasió... I? Davant d’una nit de mar i lluna creixent assaborim delicatessen i brindem pels meus cinquanta amb un Ischia Superior fresquíssim...
 
Ens ha faltat el trekking al volcà, el castell Aragonesi... Ai que poc que en sabem, de fer el turista... Ens sortim dels itineraris perquè ens sedueix el plaer. Ens costa poc gaudir, sentir, obrir el cor i els sentits. Quina sort el darrer dia, pa amb mel i nutella, conèixer la Nadia, bellissima, amant del cinema, de la bona conversa... Ens tornarem a trobar, això és la intuïció. Somrius...

Gràcies, amica, per les flors del jardí, per aquest viatge, per la carta de viandes, per la fermesa i la seguretat, el que és, és, i tant. Grans rialles i grans racons compartits. Hi estem d’acord, la conclusió és clarament la mateixa: aquesta illa, amb un lover, plaer absolut.
 
‘L’unica felicita’ e’ godersi la vita’... Seneca...

Ornella Vanoni... Un ora sola ti vorrei

https://www.youtube.com/watch?v=Bxml0Zjnf1Y

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada