Total de visualitzacions de pàgina:

1 de setembre de 2017

Biondi

Et recordo riallera, al xat col·lectiu, 'escoltant' com jo converses de pa sucat amb oli on no pots ficar cullerada perquè sempre les monopolitzen els mateixos. Però, sobtadament hi va haver un canvi de tema. I aleshores vas dir la teva. Tema estrella, la solitud. Bona, molt bona la teva reflexió. Intervencions pausades... Va durar poc. Un impresentable va desfer l'encís amb una superficialitat... I ja va estar, l'olla de cols... Vas, vam sortir del xat.

Inicis al portal, eufòriques.Vaig mirar el teu perfil. Del 67! I et vaig escriure. Moltes coincidències, uns quants missatges, quedem un dia, fem un cafè  i parlem dels impresentables. Però un dia vas esborrar el perfil... Llàstima, vaig pensar. Després, al cap del temps, avui, entenc la teva decisió. No eres d'eixe món. Jo tampoc. Uns quants que som d'un altre planeta. Per què hi som? Per trobar-nos. Per descobrir-nos. Per acostar-nos. Tu i jo no ens hauríem conegut fora del portal. O potser sí...

M'encantaria explicar-te què m'ha passat durant l'any i mig que fa que navego, que vorejo el cingle, que pujo als núvols, que aterro 'per reparar els danys'... He conegut de tot, d'arreu... M'encantaria poder coincidir amb tu, seure a qualsevol local que ens agradi, davant d'una tassa, confidències, reals... Encara recordo quan parlàvem dels nostres gustos, dels nostres viatges, de les nostres filles, de les nostres emocions... Encara recordo les fotos, el teu somriure.

Per què et faig present? Perquè escolto Mario Biondi, me'l vas recomanar, recordes? L'assaboreixo, aquesta nit, mentre, en el fons, t'invoco. No sé si et vaig donar l'enllaç d'aquest espai imaginari... En qualsevol cas tenim un cafè pendent. Que no quedéssim aleshores no vol pas dir res. Ara parlaríem. I riuríem. A la salut dels impresentables virtuals, que n'hi ha. A la salut dels qui no tenen por... Que també n'hi ha. Menys. Escassos i esparsos.
 
El futur és nostre, ho he dit a bastament que no és molt però és prou. Desitja'm sort. Jo... Tota la del món. Viatjant, qui sap si toparem l'una amb l'altra... Sense ulleres de sol guapa, que ens hem de reconèixer. I ballarem, de puntes, te'n recordes? Amb Biondi, of course. A la nostra salut. Estem estupendes...

All of my life... Molt especialment...

Vídeo de all of my life biondi













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada