Total de visualitzacions de pàgina:

8 de setembre del 2017

Viatge alat...

Calella. Terrassa amb vistes a les barques mandroses... Definir aquest  moment de mar allunyada. Tancar els ulls sentint la calma. És el secret de les paraules que et dedico avui. M'ha encantat la nostra conversa, no et tenia als contactes, llegir-te de nou, quina sorpresa...  Després de mesos sense saber de tu, del que has viscut, un doll íntim per tots els bons moments compartits.

Recordo la primera conversa, vas lloar la sensibilitat dels meus escrits, jo també la teva com a lector... Vam seduir-nos, i tant. Un pas a pas enfilant el rocam... No oblido els bons moments, Sant Romà de la Clusa i aquell Puig Lluent d'abraçada tendra... No oblido la intimitat compartida perquè va ser intensa. Descobrir, descobrir-nos amb l'itinerari del tacte... Afortunada de poder sentir molt més, a prop teu...

Vaig entendre els mots sincers d'aquell missatge perquè quan et fan mal, quan ens fan mal no reculem. Aboquem la dissort en l'impuls.  Per què amb un altre i no pas amb tu? Eres i ets intens, i t'enlaires a molts metres, a voltes en solitud... Que bé que m'enviessis un missatge, què havia de perdonar, vas ser sincer. Jo també.

La sort és el secret de valorar el que hem après al cap dels anys. La sort és poder alegrar-me del teu amor generós. La sort és poder parlar amb tu de la dona que estimes. La sort és haver-te conegut.

Reprenc el present de barques a port, la plenitud del cor quiet. Mirant de posar nom a les coses, als bons moments, a tants records... Si et pogués definir dibuixaria un cim, que així ens vam conèixer, escalant horitzons...

'Avui he tornat a gravar The División Bell', dius. 'Ens ho vam passar bé, oi?'...  I tant, ben nostre aquell moment, Pink Floyd camí de casa, com un viatge alat....

Per a tu, molt especialment...

Vídeo de The División Bell'



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada