Total de visualitzacions de pàgina:

12 d’octubre de 2017

Trail

Quan era menuda recordo que a l'escola sempre ens encoratjaven a mi i les meves germanes a participar en els crossos escolars. Aleshores vivíem a pagès i els estius, quan l'autocar del cole ens deixava a peu de carretera, enfilàvem el camí d'uns quatre quilòmetres i mig de pujada per tornar a casa.

Mentre els meus germans compartien anècdotes i acudits jo cantava, deixava anar el cap evocant, imaginant, enfilant els sentits al mateix temps que el camí... Teníem una drecera que creuava uns camps de conreu i on sempre ens esperaven, puntuals a la cita, un ramat de vaques... Quan passaves et seguien i amb quatre crits reculaven...

En tinc un munt d'anècdotes, la més sonada un dia que ma germana petita, tot fent un revolt, va caure per una margera i va anar a petar a un ginester... 'Jooosi, socorro', va sanglotar... Encara recordem aquell crit d'auxili tan espontani, les punxes i els plors... Ara riem, però aleshores...

Memòria.  Aquelles tornades a peu, de vegades maleint el sol, de vegades els bassals... Però fèiem camí, passàvem la Sala, remuntàvem entre el boscam, continuàvem el sender fins a les embaumades del Grau... I ja la teníem davant, casa nostra, corrents afamats, la cridòria, el berenar, jugar a Espacio 1999 damunt les roques amb quatre pals comandant la nau dels somnis... La infantesa, l'univers del cor que acollim i compartim.

Camins, corriols, margeres... El cos té memòria, pensava avui mentre seguia els senyals blancs i vermells d'un dels molts senders de la trail del Bisaura, el camí de Sant Moí. No ha canviat gaire la sensació de solitud, d'evocar records, cantar fluixet, albirar el castell, travessar la via del tren, el marge del riu, els hortets...

Hi he pensat en els crossos, en el panteix i la solitud, córrer empaitant el vent, el fred a l'hivern, la xafogor de l'estiu, aquell esforç físic que no s'acabava mai. Mai no m'ha agradat competir i confesso que tinc mal perdre. Però m'apassiona trescar pels corriols, descobrir els verds i ocres d'aquesta tardor que no és com cap altra.

Trail, Bisaura, retrobades, esport amb majúscules, entusiasme, concentració, natura, complicitat, senders, recorreguts apassionants... El meu en serà un altre... Us en faré cinc cèntims al proper doll...

Martin Landau, Barbara Bain... Grans moments...


Vídeo de espacio 1999






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada