Total de visualitzacions de pàgina:

17 de novembre del 2017

Mentre parlem...

Escoltava aquest matí una cançó magnífica d'un film que em va apassionar fa un munt d'anys i que he tingut el gust de tornar a assaborir. 'Then sigh not so, but let them go,' diu la cancó. No sospiteu? Ai l'engany, enganyar, segona entrada del DIEC, mancar a la fidelitat. A un mateix i als altres. Engany... Percebre'l, intuir-lo...

Ningú no en queda exempt, de l'engany. Puntualment, pot ser un recurs, una defensa. No dir tota la veritat. Amb una certa periodicitat esdevé una actitud vital. Una manera de transitar pel món. Com anar amb el lliri a la mà, l’altra cara de la moneda. En parlava fa uns dies, amb una dona a qui amb prou feines conec, mentre preníem un tallat descafeïnat a mitja tarda. Els anys li havien matisat una mica la ingenuïtat però ella confessava que, malgrat les mentides viscudes i sentides, encara creia en el gènere humà.

La confiança en els altres i en un mateix. O que no et faci res l’engany de l’altre perquè la vida és la veritat que t'envolta, la certesa que allò que fas per a tu i per als altres és de debò. Agradar els altres, voler-ho tot, són alguns dels detonants de l’engany. Pot fer mal l’engany però agraïm que vingui de cara, com més aviat el descobrim, millor el podrem entomar. O no. Adonar-te al cap dels anys que la realitat ha estat una ficció...  Desencís?

Tenim dret a enganyar-nos, a admetre que hem estat enganyats sense adonar-nos, a protegir-nos amb l’engany... O era de l’engany? Què en treiem? No ser qui volem ser. Neguit. Rebuig dels altres quan ens descobreixen. La credibilitat és més que una virtut. La confiança, fonamental. En tu i, de retruc, en els altres.

Tan sols un mal dia. Quan no hi som a l'altra banda, tots els dubtes del món. Qui som? Qui volem ser? Malgrat els enganys, autoenganys, les manques de confiança i tota la inseguretat que de vegades ens corsequen, els maldecaps s’esvaeixen amb un to de veu, amb la franquesa, amb una dosi de sinceritat, amb el somriure de l’altre...

Gaudim del present... Mentre parlem...

Sigh No More... Much Ado About Nothing... Un plaer....





2 comentaris:

  1. És possible la vida sense l'engany, i especialment sense l'autoengany? (No l'engany sistemàtic, però: el casual.)

    Ho resistiríem? Ens estaria bé una vida tan dura? Perquè l'engany endolceix l'existència, també; i a vegades arrodoneix una història, el relat que ens fem de la nostra pròpia vida.

    Però, no sé... potser m'estic enganyant.

    Magnífic relat, aquest, el teu. El subscric.

    Abraçada vertadera. (Sense voler ser pedant.)

    ResponElimina
  2. Un plaer... Les floretes i l'abraçada... Amb jazz... Autèntic...

    ResponElimina