Feia dies que no parlàvem, amb el meu amic. És un home molt ocupat. Moltíssim. Però de tant en tant agafa els trastets i s'enfila al camp base que compartim i on s'hi està la mar de bé. Té un sentit de l'humor superior al normal. I una diplomàcia digna d'un cònsol honorari.
De tant en tant m'envia mantres com aquest: 'amic teu sí que ho sóc, però a parella no arribaré'. I jo em sento com si fos l'Annapurna. No és una fita fàcil. Però el meu amic és de muntanyes i obstinat. Temptador. Romandre al camp base mentre admires el cim fascinant que en sànscrit significa 'deessa de les collites'...
Preparada per al Nadal? Em preguntava, ahir. Preparada per fer què? Vaig pensar. Sortir del camp base? Acte seguit més preguntes. La família bé? Tu tot bé? El meu amic sap que aquesta mena de preguntes són retòriques. Estupenda, vaig respondre. Hauria estat una altra la resposta si m'hagués formulat la pregunta amb aquest format: Com estàs? Aquesta... Aquesta requereix temps... ´
'Nada de impaciencia, nada de voracidad, todo ha de gozarse tirando y atrayendo lentamente'. Il·luminar els dies i les nits amb llum pròpia. 'Sóc més de mates que de brillants', em deia una amiga meva aquest matí. Me n'ha dit unes quantes aquests mesos, sempre les apunto, una font d'inspiració magnífica i a qui dec una part important del que escric en aquest espai imaginari.
Aquests dies estem força espirituals. Són cicles. Em fa recordar Lobsang Rampa, Khalil Gibran, lectures obligatòries del primer home amb qui vaig sortir i a qui vaig fer fora de la meva vida al cap de vuit anys de relació. Un home espiritual i amb un sentit de l'humor també superior al normal, com gairebé tots els homes importants de la meva vida. Un home que m'admirava. Com gairebé tots els homes de la meva vida?
No cal escalar l'Annapurna... Les collites, les deesses, la realitat.. Al camp base....
'Am I even on your mind?'... JP Cooper... She's on my mind...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada