Total de visualitzacions de pàgina:

13 de desembre del 2017

El mur de la princesa

Bona. Boníssima. La conversa. O hauria de dir les converses. Què en faríem de les bones amigues si ens manquessin? Una mica coixos, oi, tots plegats? No has de fer el discurs de Nadal, Teresa. I és clar que no. Ja t'has construït el mur. La fossa dels cocodrils. I ric, perquè és veritat.

Convé recordar que les relacions, certes relacions, tenen data de caducitat. L'habilitat és intuir quan comencen a davallar. Tu has de ser la princesa del jardí, recorda-ho. O i tant. I tenir-ne cura. De les flors que he plantat tots aquests anys. Ai la palizzata... Sort de les amigues...

Temps de tardor. De canvis estacionals. Ara fa un any escrivia Dona trànsit, un dels meus dolls preferits. Hi he pensat avui. Sembla escrit fa uns dies, ahir, fa uns minuts. En reprodueixo un fragment que defineix molt bé el present que visc. I diu així:

'Quants comiats rebuts aquests mesos... Uns quants... Amics, amants, alguns enamorats, d'altres que m'han fet ballar el cap, relacions amb data de caducitat, de presents i passats, amb qui he compartit el dolç temps d'entusiasme, la tendresa, la complicitat, que m'han emocionat, molt, moltíssim i a qui agraeixo les estones, els minuts al seu costat'.

El mur de la princesa? Bona. Boníssima. Per no patir... Et retires. I continues el teu camí...

M'encanta... Avui revival... Gran Etta James... At last...


Vídeo de at last



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada