La ruta tranquil.la

Neu de tornada, la ruta tranquil.la, auriculars i bloc de notes. Molts apunts. Rebo likes de dolls i fotos mentre continuo escrivint, mentre els vidres s'entelen i els llums dels mòbils parpellegen. També les converses. Cada persona fent allò que més li plau....

Acabem d'entrar a Luxemburg, neu a les margeres, les fotos de la intensitat viscuda, compartida... T'he trobat tant a faltar... Parelles de molts anys, de mira que li dic vegades que es posi una bufanda al coll, no tinc pas fred jo, i em mira i diu, això noia, pot ser motiu de separació i pico l'ullet a la dona, quaranta anys així... Aquest és l'amor que m'agrada, penso, quan ell l'abraça, o ella, tant és qui a qui... Ser correspost...

És això el que vull, Teresa. Aquella abraçada després d'haver-nos tastat, la conversa a gust, molt. I és clar, penso, jo també vull aquests moments. Però per gaudir-los també hem de viure els altres. Els que no veiem però sí els resultats. Aquest t'estimes més la finestra o el passadís, riure junts, com la parella que tinc davant meu, ell ara llegint, ella parlant amb mi... Respectar l'altre. Ser correspost.

No sublimes. Observes. No idealitzes. Constates. En la foscor de l'autocar és quan te n'adones del viatge. Del teu i dels altres...

Gary B.B. Coleman... The Sky is crying