Semblava que el foc no acabava d'enlairar ahir, la llenya verda, algunes pinyes i aquell fred que només se'n va amb el teu caliu de proximitat. Què bo, una dutxa i nou... Clar que sí, descompressió, que en deies.
I aquest barnús cobrint el teu cos altíssim i prim on desapareixo quan et tinc tan a prop. Boníssims els boxers de vaquetes, com la mainada, somriure murri, riure relaxat...
Aquesta hora tant d'hora de poder-nos posar al dia mentre em sorprens amb una sopa vegetal que has comprat perquè he pensat en tu, i em mires, m'encanta ser de tant en tant als teus pensaments...
Bull l'aigua, com bullen les emocions, per donar i per vendre, les teves i les meves. Les teves expectatives amb una dona que et fa ballar el cap, les meves... les meves no ho sé...
Com ho dius, això de les portes, Teresa? Ben obertes i que transitin els afectes... Un dia la tancaré... I haureu de tocar el timbre. Riem, espontanis. Tantes metàfores mereixen una copeta de Vinya Esmeralda.
N'hi hauria d'haver unes quantes, de Tereses. M'ho fas entendre quan sé perfectament què vols dir. No és fàcil compartir molt i amb tanta intensitat i alhora tenir vida pròpia. A tu t'agrada parlar d'amigues, jo d'amants, tenim maneres de concebre què entenem per cada cosa.
Quina taula més ben parada i el foc enlairat en la brasa, les flames al racó... Copes dringant les darreres gotes, recargolats, com ho deies això, bon jaure...
For sentimental reasons, per unes quantes raons, el tacte del turmell, la cadència dels dits al clatell... És més que una melodia. I encara que no sigui amor, és el més proper. Aquest perfum de fusta...
Què faràs? Què farem? Mentre condueixo, de tornada a casa, el to suau dels teus mots: 'La vida es persegueix, no se l'espera'...
Coses maques... Per a tu... Molt especialment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada