Total de visualitzacions de pàgina:

12 de desembre de 2017

Respirar, a fons...

La realitat ja la tenim. A casa, a la feina, a l'entorn de cada dia. Per això han de ser excepcionals. Que ens sorprenguin. Plaer immediat? Ja el farem durar quan no hi siguin.

Homes? Neteja de fi d'any que diuen les amigues. Posar la foto de qui vols oblidar al congelador. I si et falta una tirita, som-hi, al cor ja li està bé. És cert que l'amor romàntic fa més nosa que servei sobretot quan te l'instal.les a casa.

Homes? Simplifico després de gairebé dos anys travessant portes i trobant murs de ciment. Retorno als orígens. Faig bugada i encaro el fred amb la poca humanitat autèntica que he tingut la sort de trobar. Femenina, of course. Amb alguna, mínima, excepció.

Pujant i baixant muntanyes que és com millor coneixes el territori, el físic i l'humà. I després decidir quin és el foc que escalfa més. Que aquest fred no te'l treus amb quatre branques.

Homes? La vella metàfora. Cromos o saldos? Després de vint-i-cinc anys, la frase intacta. I el sentit encara més. El balanç és el que és. Aquest hivern està fulminant la tendresa i atiant la por i la incertesa.

Barcelonada. Clarament. Entre amigues, que no t'atabalin el cor. Gaudir sense maldecaps, sense els porucs que s'amaguen a la capseta de la falsa seguretat. Aquests al prestatge dels mals endreços. Fins que s'obrin... O era sobrin?

No perdem l'esperança. Tampoc la dignitat. Perdem la por de la solitud. Però si som la nostra millor companyia. Uns quants mantres. Per tot el que vulguem guarir. Per tot el que vulguem sentir.

La nostra conversa d'ahir, un dels millors regals d'aquests dies... Entrepans i xocolates desfetes, el teu somriure... Poder proclamar que ja n'hi ha prou d'enganys. Les portes, per a tu, per a nosaltres, ben obertes... 

Kundalini ioga, guapassa, i respirar, a fons...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada