Total de visualitzacions de pàgina:

9 de desembre del 2017

Violins

Ens vam acomiadar al metro després d'una nit de violins i passió com t'agrada anomenar les nostres trobades, els moments que m'apropen a tu, o que t'apropes a mi que pel cas és el mateix. Sempre que camino per l'andana on ens bifurquem penso, i ara fins quan? No em passa amb ningú més.

Cada dia, una hora o altra, algun petit detall em recorda a tu. T'hi has instal.lat des del primer dia a un raconet del meu outlook particular. Sempre penso, aquesta setmana sí. I no, no puc escriure el teu nom sota la data del dia que podries triar perquè no hi ha cap dia per a mi.

Mecanisme per no pensar gaire en tu: esborrar-te del meu mapa emocional amb un acte físic tan adolescent com fer-te fora dels meus contactes. Una crida d'atenció com qualsevol altra. Però llavors m'envies un missatge viral i sé que ets tu. La foto de perfil no falla. Si estàs dos o tres dies mut, canvio foto de perfil jo i ja tinc un missatge teu.

Actes adolescents. D'aquells que vivies als quinze anys de la manera més intensa... Aquesta intensitat la mantinc intacta. Perquè quan finalment, per no sé quins set sous, insinues un petit bri de ganes de veure'm el cor va a un altre ritme. No em passa amb ningú més. 

Una cosa són els afectes, els bons moments, el desig desbocat, l'estimació, l'admiració... I una altra estar enamorat. No ho fem sovint. Per què? 'I don't know' amb pronúncia Keira Knightley. No tinc resposta. O sí. Ens moriríem de la intensitat.

Correspondre no és fàcil pel que suposa. Un 'I ara què' amb majúscules. Així que millor tal com ho tenim muntat. Tot esperant un miracle que em dugui a l'altra banda del teu món. L'emocional.

No saps el plaer que em produeix aquest escrit. M'hi esplaio... Penso en tot el que dius, el que has dit i escrit i en faig una anàlisi sintàctica exhaustiva. Per exemple això de la velleta guerrera en un futur on tu també seràs un vellet potser no tan guerrer.

Ja tens un altre doll per a tu, tal com raja, com va dir una persona importantíssima a la meva vida, 'aquests escrits que són com tu, Teresa, el mar de les sensacions més sinceres perquè sures a pèl i et regeneres'...

Petits regals... Tal com ragen...













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada