Total de visualitzacions de pàgina:

12 de gener de 2018

Amb cor d'anar així...

Avui, mentre escrivia aquest doll, tres homes grossos i ferrenys dormien plàcidament als seients del tren, dos davant meu i un al meu costat. De fet ni me n'he adonat que pujaven i hi seien, concentrada com estava escrivint, davant d'un cel rogenc, pensant en el proper cap de setmana, en el refredat que no em trec de sobre, en la presentació d'un llibre d'una amiga a qui tindré la sort de retrobar. Pensava, al tren, en aquest magma de vivències prèvies a la creació d'un escrit o en paral·lel.


Retrobada l'afició pel senderisme, per la mitja muntanya amb persones que aprecio i amb qui m'hi avinc, me n'adono que he fet un pas de gegant. També desant al calaix de l'oblit algunes relacions poc interessants o tòxiques directament. Cel rogenc mentre escrivia algunes notes, esborranys, whats, sentint el pes del gros ferreny del costat que dormia com una soca. Hem arribat a l'Arc de Triomf. El gros i ferreny del meu davant s'ha aixecat i ella ha entrat amb moviments bruscos, com ha pogut, i ha segut davant meu. Quaranta pocs. Arrufada de celles, enfadada amb el món.

Flashback. Una psicòloga molt bona em va explicar un cas d'un home que havia anat a la consulta amb un rictus al rostre més que negatiu i després de parlar sobre els problemes que el corsecaven, va mirar la psicòloga i li va dir 'és que la meva expressió habitual és aquesta'. I si la canviem per un somriure? Va dir, la psicòloga. Va somriure, l'home. Em va impactar, m'havia comentat la meva amiga psicòloga. Era un altre home. Et veus amb cor d'anar amb aquesta expressió a partir d'ara? Ho provem?

He recordat aquest episodi mentre ella, la dona de moviments bruscos, arrufada de celles, observa a través del vidre el túnel fosc. Me la miro bé. Pell fina. Ulls bonics. Si gosessin somriure... Si ho provés...



Resultat d'imatges de he oido cantar a las sirenasResultat d'imatges de mrs danvers
De Mrs Danvers, la majordoma de Rebeca, a Polly, la protagonista d'un film meravellós, I've heard the mermaids singing...






Quantes coses bones ens passen al cap del dia que ens facin somriure, darrerament? Tinc una companya de gospel molt implicada i desfeta per la situació política que vivim. No perdem el somriure, ni la força de la lluita, perquè un dia serem republicanes i lliures.

Torno a la meva companya de viatge, consirosa. No sabem qui ens mira de bon matí, qui es fixa en nosaltres. Jo m'he fixat en tu, noia. Et diria molt, et regalaria el meu somriure de bon dia, no caldria que en parléssim del teu capteniment si no ho vols, esquerpa és un epítet que no t'escau, que no s'escau a cap dona. Un mirall, la nostra conversa, i la Polly que hi ha en tu em desitjaria un bon dia, jo a punt de fer-ho però te m'has esmunyit entre els viatgers...

Per a tu, la meva Polly particular... Gran Kim Burrell... Falling in love whith you...

Vídeo de kim burrell falling in love with you

2 comentaris:

  1. Ets la meva font d'inspiració... Si més no una de les importants... Bon dia i bona setmana guapa :-)

    ResponElimina