Total de visualitzacions de pàgina:

12 d’abril del 2018

Equilibris

Avui parlava amb una amiga de filles. Les nostres. El seu company havia rebut per whatsapp un vídeo d'un local de copes on un individu abocava al got d'una noia un líquid més que sospitós. Hem d'ensenyar aquest vídeo a les nenes... La meva amiga m'explicava que s'hi havia negat. No podem educar les nostres filles en la por, aquest missatge del no facis ni surtis ni et deixis. El més important, deia la meva amiga, és l'entorn. Amb qui es relacionen. I, sobretot, no deixar cap amic o amiga sol...

M'agrada la meva amiga perquè diu les coses pel seu nom, és justa. Trobar-nos avui ha estat casualitat. Mentre jo dormia al tren ella ha pujat unes quantes estacions més tard i, en veure'm, ha segut darrere meu... Fins que m'he despertat i he vist els seus missatges per whats. Bon dia, guapa, m'he girat, he segut al seu costat, quant de temps. El tren és la vida. I a la vida n'hi ha tants, de trens...

Un dels meus preferits és el nocturn amb una sola estació anomenada solitud. En som uns quants que l'agafem, i no s'hi està pas malament. Alguns mirem el paisatge interior, d'altres llegim descobrint nous horitzons i els més agosarats, conversem amb els nocturns del tren de quarts d'onze que és quan ve de gust l'escalforeta. També la reflexió.

La propera revolució, la de les dones, al segle XXI, visibilitzar i educar en el respecte, compartir. Tot i essent com és, de vegades tinc veritables discussions amb el meu company, diu la meva amiga. Tenim la sort d'haver tingut unes mares que ens van educar per ser nosaltres, per ser al món, per decidir el nostre futur, per compartir amb els homes i deixar enrere el llast de segles de poder i submissió.

La meva amiga té raó. L'entorn ens defineix com a persones en un món cada vegada més confús. Com diu la Marina Garcés a Nova il·lustració radical, cal 'afirmar la llibertat i la dignitat de l'experiència humana que és capaç d'aprendre per si mateixa'.

Trobar l'equilibri, que comença per nosaltres, i per cada home i cada dona de les nostres vides...

Lídia Pujol... Sílvia Comas... Missatge...








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada