Els teus, avui...

Pura teràpia. Escriure. I més quan l'inici del dia és gris. Núvols, tan sols, la llum esmorteïda i el cap emboirat. De la primavera, treure'n el millor: els dolls que brollen arreu, els tapissos de verds intensos... Clarianes a mar, proposar i sentir que el viatge és el que és: pur aprenentatge.

Sort de les paraules, de les converses, del que surt perquè sí, perquè ve de gust. L'espontaneïtat, la naturalitat... Impulsivitat? A voltes. La raó, la que tenim, la que ens fa sorprendre, la que vol paciència. Fer-li cas. De vegades. Quan cal.

Tant és el títol que posem a les coses, a la rutina...  Acceptar i entomar, i no fer gaire cas del neguit que entela l'aire. Sortir de la nau per explorar l'amplitud d'aquest futur compartit. Escriure versos com batecs... Evocar-los... Els teus, avui, per il·luminar el dia:

'Hope... 

I wish...

You and me...

Together.... 

Hope we are'...

Joana Serrat - Cloudy Heart...