Dones sàvies

Aquest cap de setmana parlàvem amb un amic de les dones sàvies, de les bruixes que arriben al cor, de les visionàries que saben de futur i de moltes altres coses. En va conèixer una fa un munt d'anys durant un viatge al Brasil. Ell viatjava amb la dona dels seus somnis fins fa uns mesos. Una dona que ja no l'estima i de la qual no acaba de separar-se'n. Ni física, ni mentalment. Mantenir algú que no estimes amb l'ai al cor no és just. Conservar-lo expectant i a mercè de la incertesa és trist. Cadascú se separa com pot però la honestedat de fer-ho és responsabilitat de qui pren la decisió. I cal prendre-la.

Ni amb tu ni sense tu. El meu amic té la mirada trista i ha perdut la il·lusió perquè el vaixell que havia construït amb la dona amb qui havia de passar la resta de la seva vida s'ha enfonsat. Ell encara no ha sortit a la superfície. Submergit en un mar confús neda en les profunditats d'una solitud esfereïdora que no el porta enlloc. Vagareja i demana a crits algú amb qui pugui tornar a port. Sortosament sempre hi ha una mà que et torna a la superfície. Encara que sigui per un instant.

Mentre caminàvem, el meu amic m'explicava l'anècdota de la bruixa sàvia. Vivia en un poblat de l'Amazònia i llegia les mans. I de retruc, el cor. Malgrat la reticència del meu amic, un dia va agafar-li la mà i li va dir que tindria dos fills i que seria un home afortunat. No va fer-li massa cas, entre d'altres coses perquè al cap dels anys només té una filla i se sent l'home més desafortunat del món. Me'l vaig mirar amb tendresa i també amb una mica de reserva. Fa poc que ens coneixem. Sempre pots trobar una dona amb una motxilla a l'esquena, vaig comentar-li. Potser la dona sàvia va saber interpretar la teva mirada, el teu posat... La màgia de l'expertesa... El poder de llegir el llenguatge no verbal.

Les dones sàvies, les bruixes que ens encisen no ens anuncien la seva màgia, no ens fan pagar la seva intuïció i, sobretot,  no són fruit de les modes que omplen portals d'energies que no porten a cap altre lloc que al nostre desig de no encarar la vida tal com és. Amb alegries, tristeses, mals moments, instants agraïts. No van de res les dones sàvies, les bruixes que ens encisen i, en canvi, n'hem d'aprendre molt. Potser és que tots portem molt endins les respostes a la vida... Només cal aturar-nos i visualitzar-les.

Pragmàtic el meu amic. El constructor de maquetes de vaixells que voldria desancorar del cor trasbalsat. Després d'un silenci necessari vam parlar del lloc que ocupàvem a la família. Som els germans del mig, una posició que pot tenir molts vessants. No som models ni hem tingut l'atenció dels primogènits. Tampoc hem gaudit dels privilegis dels menuts, mimats, al nostre entendre. Per això hem hagut d'espavilar-nos més. Percepcions d'infantesa que, al cap dels anys, comprens i acceptes mirant de viure amb totes les conseqüències els errors, els èxits, els desitjos i els projectes de futur.

Ets un home excepcional, vaig encoratjar el meu amic. Potser el teu germà gran era exitós, també la menuda però tu ets capaç de fer allò que no faran mai. Construir maquetes de precisió acuradíssimes. Ara, avui i en el futur més immediat cal que siguis el teu propi model. Que siguis el teu referent. Perquè un cop sàpigues on és el nord del que vols, només llavors tindràs benestar, confiança... Només llavors seràs més tu, amb les teves múltiples possibilitats.

Gospel... Always... De matinada...