Total de visualitzacions de pàgina:

6 de juny de 2018

Un altre viatge...

Va entrar al cotxe i encara parlàvem. En va sortir i ens vam fer una abraçada. Ja ho vas dir, Teresa, que ens deixaria, tenies raó però jo no m'ho acabava de creure. Vaig somriure. Una dona guapassa i propera. Durant els darrers anys ha vingut de lluny a cantar gospel un dia a la setmana, amb un somriure dolç, la bellesa dels anys, un passat de mestra generosa i ferma, ara en els millors dies, en els millors anys, quan la feina queda lluny. Activa, curiosa, inquieta i aquest 'savoir faire', saber estar... I estimar.

Plorava... Les emocions cal abocar-les així, tal com ragen. Quan algú et deixa, aquest sentiment del i ara què, i ara com, i ara... No és com se'n van els anys compartits. És com ha estat el comiat. Ens veurem, oi, nosaltres, els cantaires?  I tant, vaig respondre. Futur immediat, guapa, cantar l'últim concert. L'altre, el futur dels dies que vindran, està per dibuixar. Amb tots els colors de les il·lusions, del que vulguem continuar vivint.

Ai, els vincles... Ai, la passió. Hem estat i som modestos, sense més ambició que la de 'cantar i disfrutar'. I així hem viscut aquests anys, les trobades, ai que arribo tard, no he pogut estudiar, em falta la veu de les contralts, la llista de 'Cantaires' curulla de missatges, fotos, icones, què bé que cantem junts, sou magnífics.

I així ha estat. L'adéu era inevitable. No pas els somnis de cadascú, les ganes de continuar compartint. Somriu, guapa, els canvis són bons però, tens raó, alguns fan més mal que d'altres. Una altra abraçada, tantes com calguin. Al capdavall, són de franc. Gràcies, Teresa. A tu per ser com ets.

Arrenca el cotxe, la meva amiga i imagino com torna a casa amb les imatges del que ha viscut a pèl. Aquell patir per un concert, aquell repassar el to, l'assaig precís, els nervis d'última hora, confiar en els altres, compartir veu amb els altres... Aquests moments no s'esborraran 'com les llàgrimes a la pluja'... Aquests moments són els que conserves a la capseta de les emocions. Encarar el futur. Bones perspectives. Les farem brillar...

Què puc dir, si ja hem passat el dol? Recordar els bons dies. I projectar-ne més. Iniciem un altre viatge. Amb el lligam que ja tenim, que és molt. Deixem macerar la tristesa, aconhortem el dolor amb noves passes, pintem de futur compartit els dies que vindran...

'Someone made we wonder'... Gran Kirk Franklin... Why We Sing...


Vídeo de kirk franklin why we sing








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada