Total de visualitzacions de pàgina:

8 de juliol del 2018

Arrels més fortes

Psicoanàlisi en estat pur. Molt més simple, Teresa, escriu el meu amic. Una foto de la terrassa estant, escales concèntriques... Podrien ser portes, vaig comentar-li. I va esbossar un somriure. Dos. Aquelles icones de whats que ploren de riure. I jo que torno a mirar la foto de perfil. Me'n miro unes quantes. Ens defineixen? Són fruit del nostre estat d'ànim, d'un compromís polític, d'una natura triada a l'atzar, d'un esguard, d'un instant? Sovinteja però el perfil més clássic: nosaltres en estat pur.

Escric aquest doll després d'un dinar entranyable amb gent compromesa i on he retrobat una de les persones amb qui més he après de política. I de la vida, en general. Som compromesos, em comentava ahir mentre compartíem una amanida del millor tomàquet que he tastat en els darrers anys. Som compromesos, deia, però no pas imbècils.

Ell és un lluitador incansable, un referent del que vol dir aconseguir drets per als altres però també per a un mateix. El vaig escoltar durant tot el dinar i em va saber greu acomiadar-me'n. Forma part d'una bona pila d'anys de la meva vida sindical. No hem d'oblidar mai a qui representem, Teresa. En les negociacions demanar màxims... I tenir paciència. Les presses no porten mai a bons acords.

Va explicar bons acudits, imita molt bé i té un sentit del ritme increïble. Quants dinars després de reunions d'hores i hores. El millor, els àpats. Continuàvem la política amorosida amb licors,  amb cançons, allargant la sobretaula, prenent decisions cabdals, arreglant el món i les persones. Establint vincle.

Parles de república aquests dies. Parles de drets fonamentals. De lluita, també has pensat el mateix que jo, donar un cop de puny a la taula i segar arran. Però ets molt hàbil i t'estimo, com s'estima a les persones que creuen en tu, que et fan ser millor, que et defensen i et donen el millor d'ells mateixos.

L'abraço. El millor comiat. Somriu. No deixis d'escriure dolls, Teresa. M'agrada el que diuen, són el millor de tu i m'ajuden a creure que tot es pot millorar. Aquesta sensibilitat teva... No la perdis mai.

Arrels profundes, company... Per a tu molt especialment...

'Señoras y señores venimos a contar'... Quilapayun...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada