Conte contat...

Hi havia una vegada un príncep senzill, treballador i ple de bondat. Vivia en un palau amb el seu pare, un rei rígid i egoista que no l'estimava. Des que la seva mare havia mort quan ell era molt petit el pare li feia fer les feines més dures de palau, netejar les corts, rentar la roba... També tenia cura de la seva germana petita, tot un belluguet amb qui jugava tant com podia.

El noi somiava amb una princesa meravellosa, la dona dels seus somnis. De vegades mentre netejava les corts imaginava que vindria, s'enamorarien  i fugiria lluny del seu pare, al palau de la princesa on viurien molt feliços. En silenci, el noi deixava anar la imaginació.

Encara no has netejat l'estable, tros d'ase? Bramava el seu pare. Necessito el meu cavall per anar de cacera. Llavors venien altres reis de la contrada, anaven a caçar el senglar i quan tornaven bruts i amb gana, el noi ja tenia la taula parada perquè també era un cuiner excel·lent. 

Mentre els caçadors engolien les viandes, el noi netejava les botes enfangades i tornava al seu recer, una habitació humil on romania llegint aventures de prínceps humils com ell que es casaven amb princeses meravelloses.

Ets massa bo li deia la seva germana, la nineta dels ulls del rei que aviat quan va ser gran va fugir del palau amb un jove trobador. Però el nostre pobre príncep no gosava. Era humil, poruc i en el fons massa dòcil per guillar.

Un dia, mentre netejava la roba del pare al riu va sentir les rialles d'unes noies a l'altra banda de la riba i va veure astorat una princesa i les seves donzelles que gaudien d'un bany refrescant mentre xisclaven i reien engrescades.Va quedar tan embadalit que no es va adonar de la presència d'algú darrere seu.

Què hi fas amagat entre joncs? Era la princesa, molt semblant a la dels seus somnis, bonica com un sol, amb un cosset de puntes i els cabells arrissats deixats anar. Ho sento noble princesa, només guaitava. La princesa va somriure i va tornar amb les donzelles. Totes el van mirar i van riure i el pobre noi va fugir al palau on l'esperava el pare amb cara de pomes agres.

Encara has de netejar les corts, capsigrany. Què hi feies tanta estona, al riu? El noi amb el cap cot va estendre la roba, va agafar la pala i el carretó i au, a netejar les corts. Sóc molt desgraciat, es planyia. Un dels porcs el va mirar amb tendresa. Algun dia noble príncep tindreu la felicitat que us mereixeu...

Apa, a dormir vaig dir-li a la meva filleta que rondinava. Explica'm com va acabar el conte, mare.  I jo vaig somriure...

Dooncs... Finalment el príncep va obrir els ulls, va engegar a dida el talós del rei, va picar al palau de la princesa i la va trobar amb una altra princesa. Poc s'ho esperava el príncep i va quedar ben planxat. 

I doncs què es pensava? Va dir la meva filleta. Que estàvem al segle passat?

  

I conte contat, conte acabat...