A la terrassa,
fred de tardor
encara foscor
de riu abrandat
de pont desbordat
de fressa rabent.
Basarda...
I aquest cor poruc
que no vol dormir...
De les hores que et dedico
aquests versos d'urgència. La lluna entre núvols
al bell mig de la tempesta.
Com brollen els mots
no pronunciats,
llegits
a contracor.
Com brolla l'enyor
inevitable.
No tornen els records
per tornar-los a viure.
La memòria oblida
els silencis sobrers,
la bafarada invisible,
la fressa, el cabal,
la lluna afonada
entre núvols...
entre núvols...
Avui, sense llum...
Avui, sense tu...
Brian Culbertson... On My Mind...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada