Total de visualitzacions de pàgina:

15 de novembre de 2018

100 likes a Instagram

Aquest cap de setmana he coincidit amb la meva neboda, alumna de 4rt d'ESO. Mentre fèiem temps abans de dinar, la meva neboda llegia uns fulls de quadrícula, els apunts, què estudies amore, el Modernisme, meravellós, tinc examen dilluns, em va encantar, gran Jordi Castellanos. Sap greu la pèrdua dels bons mestres, vaig lamentar. Has llegit Els sots Feréstecs? Josafat?... La meva neboda va somriure. Només tenim els autors i una mica d'explicació, va respondre. Vaig esplaiar-me parlant dels modernistes, l'artista messiànic, la llibertat davant el determinisme social, la natura reflectint l'estat d'ànim dels personatges...

La meva neboda resseguia els apunts, em mirava, afirmava amb el cap, somreia... Vaig recomanar-li La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, una novel·la magnífica que vaig llegir quan tenia la seva edat, tirant de biblioteca, per motu propi. Sublim. La tinc a casa, te la portaré per Nadal i la llegeixes. Per gust. Perquè aprendràs... Va somriure, la meva neboda. Al cap de dues hores la tenia davant meu al sofà, els ulls fits al mòbil, escoltant Rosalia...

Motivada, devia pensar quan m'entusiasmava explicant el bo i millor d'un corrent artístic que ella havia d'estudiar per obligació... I no heu llegit cap llibre?... Com pots gaudir i explicar el que van viure i sentir Raimon Casellas o Prudenci Bertrana mentre construïen els seus personatges? Vaig adonar-me de l'abisme que ens separa a la meva neboda i a mi...

Mirant d'escurçar-lo, l'abisme vull dir, vaig cercar a can Google i vaig descobrir una noia de 26 anys que ha triomfat i triomfa. Flamenc, trap... Rosalia, 'marcando estilo', la veu, el ball, l'impacte, el rerefons social, la beta mediàtica, com la van rebutjar per desafinar quan tenia 16 anys, com ha treballat de valent per ser una estrella... Rosalia brilla a Instagram, un univers paral·lel ple de likes, youtubers, i influencers, dos termes que la meva neboda fa servir constantment. Potser perquè és un personatge del segle XXI, té 16 anys i vol brillar. I res més?

Ahir escoltava al 3/24 una entrevista d'en Grasset a Joan-Pere Viladecans. 'El llibre, l'obra artística, no és res si no es llegeix, si no es contempla', deia Viladecans. Què faria en Fraginals al segle XXI? Posats a ser motivats, voldria ser lliure, lluitaria per ser-ho, que és el que volem bona part de nosaltres.

Vaig prometre a la meva neboda que si llegia la novel·la fins al final li regalaria 100 likes a lnstagram. No cal, tieta, va respondre rient. Doncs porta'm en Jordi al segle XXI. Te l'imagines? 'La llibertat  davant el determinisme social'. Te'l portaré, tieta. Prenc nota. Amb una mica de sort el petit gest d'escoltar-me, motivada o no, de llegir, motivada o no, pot arribar a crear un conjunt de connexions neuronals que, amb encara més sort, quedin fixades al seu caparró adolescent.

Diu Rosalia que 'me gusta ver lo bonito de la imperfección.Yo reivindico la emoción como lo principal, lo primario'. Som el que cantem, el que escoltem, el que sentim... El que llegim?

Prenem nota.

Malamente...

https://www.youtube.com/watch?v=Rht7rBHuXW8






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada