Total de visualitzacions de pàgina:

27 de juliol de 2019

Casualties of life...

Escolto 'Vaya con Dios' en el moment precís que rebo un teu missatge, telepatia, la millor amiga, una de les més preuades. Llegeixo els missatges rabents, quan ens veiem, hora i lloc, agenda... L'endemà ja em tens al tren, ja sóc a Vic, arribo en cinc minuts, quan surtis de l'estació, 'quieta pará'... Quedem així, doncs.

Ens coneixem de temps immemorials, la carrera queda lluny però encara recordo l'aula de l'Argenter, l'epilèpsia, tots mirant-nos astorats, obrim la finestra, vas dir, potser s'ha marejat, tu dirigint la logística, mirar-nos, de comarques, oi, jo de Barna de tota la vida, nois què fem? Com un bell dorment, l'Argenter va despertar, no recordava res. 

No oblido aquell vine al bar, quan vam sortir de classe. Ja aniràs a la biblio en un altre moment, dona. De vegades recordem aquell inici. Recordem  un munt de bars. D'estudis. De converses, de riure, de ballar, de patir pels homes, de gaudir-los, de fills rebels, de futur, molt, infinit. Bones noies, bones estudiants, apassionades, amb mares de postguerra, amb pares absents,

Deixa'm que estiuegi de records memorables.Velvet, ja marxem, t'agrada, molt, noies, tornem a entrar que la Teresa s'ha enamorat. Festes Majors al 'millor país del món', la teva mare és una canya, autoestop a Eivissa, Inner Cicle, la platja dels italians, bakgammon, i riure, riure per amor, per complicitat, per passió, per escalforeta, perquè déu-n'hi-do el que hem xalat plegades... Em diràs que també han anat maldades, molt, ja et vaig dedicar un doll. Casualties of life. Supervivents. Encara romàntiques, una mica, però amb seny, una combinació que ens vam inventar amb patent inclosa.

Carpaccio de bacallà i blanc fresquet, jo no que condueixo. M'expliques, és més jove, no vol compromís, ara vull ara no vull, i tu que avui, fa temps, estàs estupenda anar teclejant el whats rabent, alimentant una relació tòxica, ja n'has tingut d'altres, per què ens cal sentir-nos estimades quan les primeres que ens hauríem d'estimar som nosaltres mateixes? Si jo t'expliqués el que m'expliques què em diries? Somrius. La dependència emocional, el cavall de batalla, pares absents, recordes?

Sorbet de mojito, el compte, agafem el cotxe de tornada a casa meva. Entre túnels i estels, aquell silenci de nit que flueix entre nosaltres. L'home que estima és en algun lloc, esperant... La sorpresa és una llebre'. No l'havia sentit mai, no és meu, Nuvosidad variable, el tenia, te'l regalaré. Un munt de petons i uns quants cors. Gràcies pel sopar, per la conversa. Gràcies a tu, guapa.

Vaya con Dios... What a Woman... Molt especialment...


Vídeo de what's a woman vaya con dios


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada