Arraolits...

Fa uns dies, un amic em va comentar que no era gaire  encertat anomenar el cap de setmana així. 'Se suposa que el cap hauria de ser dilluns'... Certament. I ara que l'any acaba, un darrer doll, darrerament, esparsos...

Pengen d'un fil les emocions, la fragilitat, un alè, vaivè, l'ai al cor i els penyassegats amarats i altius... De les emocions inevitables, de la raó que es perd com la calma i tots els segons que ens resten en l'amor que mai dius però que dius que sents. Quan pronuncies el meu nom l'escurces i em fa l'efecte d'un petó o una carícia...

Dies tocats pel fred i la distància, poder enregistrar el to precís que mai voldries. L'ànima als peus, car la solitud és aquell instant irrepetible i necessari. La sol.litud és l'interrogant que no troba resposta. La solitud de bracet, 'presque une amie'...

I al capdavall, al cap i a la fi, els dies ens concedeixen allò que direm de nou, perquè el propòsit és... Proposar... I després que la vida ens deixi, que pugui tornar-me a enlairar amb tu... Quin despropòsit, o bon propòsit, restablir aquest gest subtil de sentir el batec de nits arraolits al jaç, essencial, el tacte...

Què tens, que sento que respires entre tallat, tornar a refer el que compartim de nits ben nostre, que no ens pren ningú la calidesa però que cal tornar a teixir el fil subtil. líssim... Tan fàcil com era a l'amor particular... Perquè et sigui senzill cal que el sentis per tu...

Dempeus, de cap a peus, del que ets capaç, de cap de les maneres que darrerament hem apuntat, del cap a dos d'una... Els mots, els teus, els meus... Contenir, que vol dir que la tendresa es multiplica sense cap més esforç que un somriure o un esmunyir el cor, a temps...

Cap d'Any a tocar... Amb mi? Arraolits al jaç, essencial, el tacte...

Gims & Sting... Reste...


https://youtu.be/0Ev-6PYtI34

And I...

Escolto Mary Mary, una versió apassionada i molt gòspel que fa estremir. 'I don't believe, he's brought me this far'... Lluny no és una distància, tan sols el mot precís d'on ets, a la meva vida. I jo a la teva.

Little girl... Seure, somriure...  I la teva filla com està?... No tan little, fent de la descoberta un let motiv. Mirant d'entendre el gegant dels sentiments...

S'acosta el temps del vesc... Santa Llúcia... Petritxol,  de bracet. Vaig acabar, fa mesos, aquell sabó perfumat d'eucaliptus... I ja puc dir que no batego per tu...

Com Natalie Wood quan retroba Warren Beatty vestit de granger, l'esplendor, la realitat, l'esguard que albira el somni d'un instant...

'And I'... I jo? Avui de tornada a casa, com la caputxeta, anar collint les flors del mal que et vaig fer...  Una grisor de núvols, nord enllà...

Onejant, que vol dir revolts, records, Gerri  de la Sal, semàfor vermell al cap, al cor, qui sap, quan, potser? La manta, arraolida, pluja intermitent, llar de foc, enquadrament, contraplà...

En clau, en morse, críptic, xifrat... Au va, no m'ho crec i encara que fos veritat, només un preferits i ja ets a tocar... O també vas esborrar l'enllaç?

El teu record, com un llop... Sota la pluja, rondant...

Yesterday... Mary Mary....