Bagatge

Terrasseta privilegiada davant del llac de Puigcerdà. Migdia calmós, després de revolts d'un itinerari entre muntanyes, el so de Wham, el preludi que em reclama aquest petit parèntesi per a mi, amb tota la seva estesa de minuts imprevisibles.

Dilluns al sol de muntanya, les passes dels vianants, el vent suau acaronant les fulles i la melodia d'una veu suau amarant l'espai i el moment plàcid. I en l'escriptura imagino tants itineraris com dies em reservo. 

Glop de vermutet, ve de gust, i unes escopinyes. Saps que no les he tastat mai? Em diu el cambrer. Vols tastar-les? Nega amb el cap i riu, deu ser la cultura. Somriu, linda, diu, atent, penso. 

Dolce far niente. I que tot em sorprengui, serenament car l'alenar d'aquests mots em retornen a altres instants de pau viscuts. La solitud, aquest setembre que declina, un paisatge ben conegut, viatge, bagatge.

George Michael... Careless Whisper...

Encalmada

Horabaixa a L'Escala, davant del mar, llegeixo l'article En el dibuix del vent hi és tot, la dialèctica entre natura i tècnica en els films de Miyazaki. Davant del mar, a la terrassa del Caravel.la, després d'assaborir un Faulí magnífic. Ja no hi ha cap bri de sol a la sorra, i mentre llegeixo imagino la irrealitat de la sorra elevant-se i esdevenint un personatge en pugna per preservar la natura.

Un viatge improvisat, aquests dies que ve de gust acomiadar l'estiu abans no ens sorprengui la tardor, poc probable. Penso en els propers minuts, vorejar el mar, camí de ronda, Empúries, un passeig que recomano. Entorn emocional i proper, el record impregnat d'estius, quan entre curs i curs de carrera, treballava en aquest poble, uns estius apassionants. Ah, l'Empordà. Un raconet al cor.

He fet una agenda mental i avui és el meu primer dia amb mi mateixa. Aniré marcant els propers, que seran tant intensos com el d'avui, perquè aquest viatge que començo és la clau d'un benestar imprescindible.

L'ombra guanya carrer, i a la sorra encara jau algun banyista. Més enllà, el golf de Roses, la mar encalmada, la remor de converses que no escolto, com un vaivé d'històries humanes que m'envolten però que no susciten la meva atenció.

Amb la perspectiva d'una Mercè que celebro allunyada de la metròpoli, cada minut em pertany. El paisatge humà canvia, què hi haurà darrere les persones que van i vénen... Contemplació... Que res no destorbi el moment i que, com als films de Miyazaki, en qualsevol moment, la realitat es transfiguri.

Mononoke... Hisaishi... Sublim...