Total de visualitzacions de pàgina:

25 de maig de 2015

Maduresa

He revisat les meves llibretes i he trobat un plec de fulls escrits un matí a la Facultat mentre t'esperava... Bé, no exactament... Però es que sempre apareixies, primer el caparró, després un somriure i finalment el cos llarguirut que s'apropava i es deixava caure al pupitre. Quins matins, l'aula buida, les nostres converses...  Al proper Dolldemots compartiré aquestes emocions.

Ara... Ara vull parlar del teu llibreDetalles del producto, aquesta novel·la que tinc a les mans i que he llegit amb una predisposició més que notable. Una coberta de còmic. Una gran novel·la. Quin titular, oi?

Ara va de bo. M'ha agradat. Molt. Ben escrita. Molt ben escrita. Aquest és el gran encert, la teva veu, el teu particular punt de vista... Genette, Sullà, pòsit imprescindible, la teoria més purament literària. Em vam aprendre, oi?

Se n'ha parlat d'El gran Joan i recomano aquesta ressenya de Vicenç Pagès que explica molt bé el qui, què, com, quan i per què de la novel·la. Qüestions bàsiques. Crítica. Necessària. A mi no em miris, jo m'apassiono massa... 

Sempre m'ha agradat com parles. I més com escrius. Cadència, precisió, unes quantes el·lipsis i una dosi d'ironia finíssima... Dels personatges... ja en parlarem. A bastament. De les emocions, també.

He fet els deures. Ni t'ho imagines: apunts a peu de pàgina, subratllats, anotacions, aportacions...  Fins i tot m'he permès la llicència de modificar un paràgraf, en un exercici de jugar amb els teus mots, les teves reflexions... Maduresa? "Acceptar que, a partir d'un moment donat, la vida és record i repetició: sí, deu ser això".

Un plaer... Bill Atherton... What'll I Do...

https://www.youtube.com/watch?v=rRXjiMAW4oI

7 de maig de 2015

Circular

No esmorzem mai junts però avui jo tenia mal dia i li he demanat si el podia acompanyar. I tant! Casualitat? El seu dia, pitjor que el meu. Les mans al cap, no l'he vist mai tan a prop del prou, tot és una merda, me'n vaig... El sento enfonsat, abatut, la veu forta, el cap cot. Miro l'amo del bar, en silenci, complicitat. Tenim un amic de paraules i cor ferit.

Li faig un munt de preguntes i es deixa respondre perquè els meus mots flueixin al voltant dels seus, perquè pugui apropar-me a aquesta mena d'ira i dolor que l'envaeix. Un home, minvat per la feina, la família... Massa desencís, baixa autoestima, la foscor del túnel, a les palpentes...

Repte... No pas escoltar-lo, ho he fet, un munt de vegades perquè ens coneixem de fa un munt d'anys, tenim la mateixa edat i hem compartit plegats uns quants dinars de risoteràpia... Es fa estimar. M'agraden les seves abraçades primitives, quan t'estreny i t'acull alhora...

Repte... Capgirar el present, imprescindible. Convidar-lo. Vine i t'esplaies. Un coatching personalitzat. No diu pas que no. Prendre decisions obre portes desconegudes.

L'endemà el vaig a buscar a l'estació. El duc al meu país petit, un munt de verds de rouredes i pinedes amarant la casa que més m'agrada. Tenim un campanar, vols que hi pugem? Tot és tan petit des d'aquí dalt... Minúscul... Admirem la circular de primavera intensa.

Dinem... I estiro el fil. Descobrir-se, reconèixer, valorar-se... Crec que està sorprès de qui és i, sobretot, de qui pot arribar a ser. Al vespre, timba de cartes amb els millors veïns i els millors mojitos. El tinc molt a prop, contacte humà. No em sorprenc del que sento i, sobretot, del que puc arribar a sentir.

Però l'endemà el porto a l'estació. Canvis? No és un dia de temps per canviar. És tota una vida... La que tenim per decidir qui som i, sobretot, qui som capaços de ser...

Alexis Delgado i Iñaki Salvador... Johann Sebastian Jazz... Ària de la Suite en re... 


 https://www.youtube.com/watch?v=NZ5ZdLjQoss