Porto dues ampolles de blanc i una de negre. Canvies el negre per un que ja tenies. No hi dono importància. Demà quin temps farà? Fred, potser sol, potser núvol. Saps que han proposat fer els calçots al forn? No els he tastat mai però segur que són bons.
Ve de gust. Retrobar els amics, les amistats. Us va bé que vingui la Teresa, la que va venir per Sant Joan? Em van agradar les respostes. Si és que mi se'm pot portar a tot arreu.
Enfilem el camí, serem els primers, no pas, la primera convidada cull flors, gira el cap i en veure'ns, somriu. Abraçada de segons, què bé que hagis vingut, i tant, i la mare, em pregunta, bé, responc, al seu país petit, envoltada de natura.
Deixo els blancs a la nevera, abraço l'amfitriona. Quina bona oloreta. Treu del forn una plata de carxofes i una altra d'espàrrecs amb gírgoles. Fa un sol que enamora. Dinarem a fora?
Parem taula amb la dona que collia flors a qui conec des que era menuda. Seiem. Tu, al meu costat. I les parelles, Tere? Et miro i responc. Ja fa un any que tenim... Em mires. Una relació? Així que sou parella, diu ella. Tu fas que no amb el cap. Ella somriu. Cardamics? Of course.
Sec de cap de taula. L'altre cap de taula és la teva antinòmia. Un tros de pa. Com la seva dona. Un encant de parella. Al meu costat una dona forta, va perdre el marit fa sis anys, no la coneixia, un càncer, el trobes a faltar, això no ho oblides.
Les viandes a taula, i el vi, serveixo un blanc fresquet, boníssim, el negre també ho era, no sé pas perquè el vas canviar. No calia que t'aixequessis, dona, cert, tens una molla al cul, ja no em moc, entre altres coses perquè tot és boníssim, també les converses.
Es gira vent i entrem a dins, llar de foc, assaborint rialles, complicitats... Quina sort poder gaudir d'aquest cafè, d'aquest licor, de l'anècdota, de la transcendència. I del que més m'agrada, les abraçades de comiat, ens tornem a veure, no ho sé, si més no per Sant Joan, diu l'amfitriona.
Pugem al cotxe, de tornada a casa teva on tinc la meva bossa de cap de setmana. Sortim i anem cap al cotxe. I veig la guineu. I la crido fluixet, guilla, viiiine, i em fas callar, no és bo que segueixi a tothom. Jo et dic que jo no soc tothom.
Entro al cotxe amb el cap emboirat. Davant meu la guineu. Quan avanço amb el cotxe, s'esmuny entre els matolls.
Jo també em sento una mica guineu. De vegades et vinc a veure, de vegades m'ofereixes menjar, de vegades camino al teu costat...
Fa uns dies llegia que no podem donar poder a algú de qui depèn el nostre estat d'ànim. Al capdavall, què és això de l'amor? Collonades.
Pau Riba... Amarga crisi...
.jpeg)