Metres cúbics de sort

Ha arribat amb la pluja. Precisament quan em disposava a llegir la biografia de Carlos Castaneda, un dels seus autors preferits. Casualitat? Ara feia temps que no ens visitava. Un amic peculiar, hipersensible, apassionat dels dòlmens, xaman, curador de canvis vitals i emocionals... Ha viscut els límits intensament, o tot o res... Baixar als inferns, gairebé una ideologia. Supervivent.

'Acabem d'esmorzar. Un cafè?' Es troba còmode. Enceta tema. Ell és de la terra. Lliure. Viu sol, en una paratge amb vistes, enmig de natura. Preserva el temps. Com la intimitat. Odia que li envaeixin l'espai i el silenci. 'Em voldrien eliminar, ja ho sé', ens diu amb to de pel·lícula dels 50. 'Parcs temàtics turístics, això és el que fan. De vegades ho penso. Agafar la maleta i exilar-me'. 'I on aniries?' 'A Prats de Molló. Quan la cosa faci un gir, torno'.

La sobretaula fa créixer converses. La pluja, cada cop més intensa.... 'Som un país agredit, ens desacrediten. Quina colla de mentiders. Tenen el poder i manipulen. Sempre ha estat una guerra'. 'Vols més cafè?' Somriu. S'encalma. També la pluja. Parlem de les persones. El seu registre canvia a paraules, monosíl·labs, onomatopèies, 'clar', 'autèntic', 'mmm', els dits al front, movent el cap per dir un sí asèptic, les mans a les butxaques...  

'Et quedes a dinar? No, gràcies. Insistim. Mou el cap. Ja ha exhaurit la quota de vida social que es permet. Esgarrapem un últim tema. Els llibres que llegeix. Fa uns dies que l'apassiona Gaziel. El descriu com un escriptor excepcional, una persona d'esperit, un català de viatges... Està llegint tots els seus llibres. Tot un descobriment, el dietari sobre la Guerra, els viatges a Lisboa, Nàpols... 'T'agafen ganes de viure als llocs que descriu'...

Que bé aprendre d'amics combatius, apassionats, grans lectors. Metres cúbics de sort, que deia Castaneda. La sort d'un amic que sempre sorprèn amb noves passes.

Se'n va amb un bri de pluja gairebé imperceptible...
   
Eddie Higgins... Portrait In Black And White...