Eclipsi

Sobta. Mirar de veure un home en un cos fràgil de dona amb rostre amarat de solcs i teatre... Un rei Lear que Lluís Pasqual comparteix amb simplicitat de posada en escena i complicitat d'actors i emocions... L'amor filial, la lleialtat, la traïció, la bogeria, el poder de la natura...

Eclipsi... I com veus el món?...El veig... amb el sentiment...

Gustós revisitar el Lliure, Montjuïc, retrobar el passat de curiositat infinita...Sortir amb la certesa d'haver viscut teatre amb majúscules. Sentir gana després d'un àpat de mots i escenes... Alimentar també el cos... I descobrir un nou espai, Jazz, cervesa, hamburguesa, matinada, conversa de lectures, de sessions de teatre, música i cinema en perspectiva... Com s'embasta el futur quan compartim una taula més enllà de quarts de dues...

Plaers. Calien... Foragitar aquests dies on se m'ha fet present la fugacitat, la incertesa... Plaers... Necessaris... Aprendre a desdibuixar el teu rostre... Que et retrobo per casualitat i encara no sé dir-li al cor que no et retorni... L'Antídot? Aquesta nit magnífica on la lluna dibuixa el creixent d'uns ulls que saben escoltar i estimar...

Rerefons inconfusible... Susheela Raman... Salt rain...