Trobar el teu acord

Gustós. Diumenge fora d'hores. Escric un garbell de títols. Acostumen a ser els darrers, quan aplegues el sentit d'un escrit i en fas aquell canemàs que el defineix. Avui faig l'exercici a la inversa. Somiar encapçalaments...

Fa uns dies un amic va dir-me que no podria passar sense paraules escrites o llegides, que eren el meu aliment. Ara que prenc un cafè amb llet a la terrassa i que segueixo l'estol d'ocells davant meu en dono fe i, amb la música gairebé imperceptible però present, molt present, penso en la conversa encetada que encadenem dia rere dia... No poder-ne estar... O sí?

M'hi he avesat... I em delecto amb les primeres icones del dia, que sempre acostumen a ser bons desitjos. Té la particularitat, el meu amic, de descobrir-me nous paisatges, transmetre'm imatges, enlairat darrere carenes que ja voldria haver albirat jo, immers en la natura, que deia Rimbaud.

Podria haver estat un cap de setmana ben diferent. Ara agraeixo haver retornat al bell mig de mi mateixa, la solitud que omple buits i els enriqueix amb un pensament, un mot o el record d'un rostre tardorenc.

Trobar el teu acord, la cadència del temps perquè potser no és tant la persona, sovint és la sensació que, en temps de primavera, ve de gust assaborir.

Tot un descobriment... Asa... Eye Adaba...